Quint Cecili Metel Crètic (cònsol 69 aC): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m retoc
m bot: - fins el tercer, + fins al tercer,
Línia 2:
'''Quint Cecili Metel Crètic''' (en [[llatí]] ''Quintus Caecilius Metellus Creticus'') va ser un [[magistrat romà]]. La seva ascendència és dubtosa, ja que no podia ser fill de [[Quint Cecili Metel Macedònic]], com diu [[Luci Anneu Florus|Florus]], i se'l suposa fill de [[Gai Cecili Metel Caprari]]. Formava part de la [[gens Cecília]], d'origen [[Plebs|plebeu]], i de la família dels [[Metel]].
 
Va ser elegit [[cònsol romà|cònsol]] l'any [[69 aC]] amb [[Quint Hortensi Hòrtal]] i se li va encarregar la guerra a [[Creta]] que Hortensi havia refusat. L'any [[68 aC]] va deixar Itàlia amb tres legions i va estar-se dos anys sencers fent la guerra per sotmetre l'illa, i no va tornar a Roma fins elal tercer, el [[66 aC]]. La dificultat de la conquesta es va agreujar per la interferència injustificable de [[Pompeu Magne|Pompeu]]. Va conquerir ''[[Cydonia]]'', ''[[Cnossos]]'' i altres ciutats però els cretencs no es van voler rendir a ell i van enviar una submissió a Gneu Pompeu del que esperaven un millor tracte. Com que Pompeu havia rebut gràcies a la ''[[Gabínia de pirates|Lex Gabínia de piratis]]'' el comandament suprem al [[Mediterrani]] per la lluita contra els pirates, tenia un pretext per interferir en els afers de Creta.
 
Pompeu va enviar als seus [[Llegat (magistratura)|llegats]] (encapçalats per [[Luci Octavi (militar)|Luci Octavi]] i després per [[Luci Corneli Sisenna]]) a rebre la submissió. Metel va ignorar a Pompeu i va seguir conquerint ciutats mentre els cretencs augmentaven la resistència encoratjats pels llegats de Pompeu. Metel va conquerir [[Eleutherna]] i [[Lappa]] i en aquesta darrera Octavi va ser fet presoner i alliberat, amb repulsió, per Metel (Sisenna mentre havia mort). Octavi va usar les tropes dels dos llegats en combatre a Metel al costat dels cretencs, però les tropes es van retirar de l'illa per alguna raó que no s'ha arribat a conèixer i Octavi es va refugiar amb Aristó a ''[[Hierapytna]]'' (actual [[Ieràpetra]]), d'on va fugir en arribar Metel, abandonat als cretencs a la seva sort. Finalment [[Lastenes de Creta]] i [[Panares]], els principals dirigents cretencs, van fer submissió a Metel i la guerra es va acabar.