Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC): diferència entre les revisions

'''Publi Corneli Dolabel·la''' (en {{lang-la|Publius Cornelius Dolabella}}) fouva ser un [[magistrat romà]], probablement fill del [[pretor urbà]] del 67 aC [[Publi Corneli Dolabel·la (pretor)|Publi Corneli Dolabel·la]] i el més destacat general de la família [[Dolabel·la (família)|Dolabel·la]].<ref>[[Cassi Dió]] "Història de Roma" XLII.29.1</ref> Va néixer vers el {{aC|70}}. Fou considerat l'home més [[llibertinatge|llibertí]] del seu temps i a la seva joventut fouva ser culpable de moltes ofenses. Aquestes el van posar en perill i [[Ciceró]] el va haver de salvar més d'una vegada assumint la seva defensa.

El {{aC|51}} fouva ser nomenat membre del col·legi de ''[[decemvir|quindecimviri]]'' i el {{aC|50}} va acusar a [[Appi Claudi Pulcre (cònsol 54 aC)|Appi Claudi]] de violar els drets del poble. Appi volia ser defensat per [[Ciceró]] i per evitar-ho Dolabel·la va voler casar-se amb [[Túlia]], la filla de [[Ciceró]], tot i que no havia repudiat encara la seva dona; així durant el judici foula abandonat per aquestaseva esposa, Fàbia, l'abandonà. La dona de Ciceró acceptava el matrimoni de la filla per raons concretes i finalment el casament es va concertar i celebrar encara que Ciceró es va fer el ronsejaire fins al final.<ref>[[Ciceró]], "Ad Familiares", VIII, 6</ref>

Mentrestant Appi Claudi fouva ser absolt. Després Ciceró parla del seu gendre amb admiració i estimació. Però Dolabel·la estava carregat de deutes i el {{aC|49}} es va veure obligat, pressionat pels seus creditors, a buscar refugi en el camp de [[Juli Cèsar]]. Aquest va marxar a [[Hispània]] per lluitar contra els pompeians i el va enviar amb una flota a la [[mar Adriàtica]], però no va fer cap acció de mèrit. Després de la [[batalla de Farsàlia]], Dolabel·la va tornar a Roma, però no va obtenir recompensa de Cèsar per poder fer front als seus deutes, a decepció seva, i les reclamacions van continuar.{{sfn|Roddaz|2000|p=796}} En dos anys Túlia va quedar prenyada dues vegades i va tenir dos fills, però va abandonar al marit quan esperava el segon.<ref>[[Ciceró]], "Ad Familiares", VI, 18</ref>

Per obtenir el [[tribú de la plebs|tribunat de la plebs]] es va fer adoptar per una [[plebs|família plebea]], els [[Lèntul]]. [[Gneu Lèntul Vàtia]] el va adoptar i alguna vegada fouera anomenat '''Gneu Lèntul Dolabel·la'''. Així el {{aC|48}} va obtenir el tribunat i va presentar una ''[[llei curiada|rogatio]]'' per cancel·lar els deutes i altres mesures similars però els seus col·legues [[Asini]] i [[Luci Trebel·li (tribú 47 aC)|Trebel·li]] es van oposar a la llei i es van produir enfrontaments entre els dos bàndols.<ref>[[Cassi Dió]] "Història de Roma" XLII.29-32</ref><ref>[[Plutarc]], "Vides paral·leles: Antoni", 9</ref> [[Marc Antoni]] deixat a Roma per Cèsar, no va prendre cap mesura enèrgica fins que es va assabentar que la seva dona, [[Antònia (filla de Gai Antoni)|Antònia]], tenia un afer amb Dolabel·la.<ref>[[Plutarc]], "Vides paral·leles: Antoni", 10</ref> Aquest va insistir en la ''rogatio'' i la va sotmetre a votació i van esclatar a la ciutat seriosos disturbis en els quals els partidaris de Dolabel·la van portar la pitjor part. En tornar Cèsar a Roma a la tardor, va desaprovar les accions de Dolabel·la però no va prendre cap mesura, però en acabar el seu tribunat el va enviar a [[Àfrica (província romana)|Àfrica]] i més tard a [[Hispània]] per fer campanya contra els pompeians, i en la darrera campanya fouva ser ferit a la [[Batalla de Munda (45 aC)|Batalla de Munda]].

A [[Esmirna]] li fou negada l'entrada per [[Gai Treboni]], un dels assassins de Cèsar, que era [[procònsol]] d’Àsia. Llavors va voler anar a [[Efes]] i fou escortat per Treboni, però quan l’escorta se’n va anar, Dolabel·la va tornar a Esmirna de nit i se’n va apoderar; Treboni fouva ser assassinat al seu llit (febrer del {{aC|43}}) o,<ref>[[Apià]], "Guerres civils", III, 26-29</ref> segons Ciceró, fou [[tortura]]t dos dies fins a la mort. Dolabel·la va començar a extorsionar als ciutadans de la província. Quan els fets es van conèixer a Roma fouel van declaratdeclarar fora de la llei i [[enemic públic]].