Corneli Fusc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant redirecció de plantilla
retoc i referència
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Corneli Fusc''' (en [[llatí]] ''Cornelius Fuscus'') fouva ser un militar roma, mort l'any 86. Sota el regnat de [[Neró]] va viure retirat degràcies a l'herència rebuda dels seus antecessors. Va liderar diverses campanyes sota el regnat dels emperadors de la [[dinastia Flàvia]], arribant a ser cap de la [[Guàrdia Pretoriana]] de l'emperador [[Domicià]]. Formava part de la [[gens Cornèlia]].
 
L'any 85, els [[Dacis]] invadirenvan invadir la província romana de [[Mèsia]], liderats pel rei [[Decèbal]]. Com a resposta, Domicià va enviar un poderós exèrcit que comptava amb 5 legions, sota les ordres de Fusc. Tot i que inicialment Fusc va aconseguir expulsar els bàrbars més enllà de la frontera de l'imperi, posteriorment va caure en una emboscada quan avançava per territori de la Dàcia. A la [[primera batalla de Tapae]], la [[Legió V Alaudae]] fouva ser totalment exterminada i Fusc va morir amb ella.
 
== Regnat de Galba ==
Poc es coneix de Fusc abans que [[Galba]] fos proclamat emperador l'any 68, després del suïcidi de [[Neró]]. Malgrat la poca popularitat d'aquest darrer, moltes províncies es mostraven poc propenses a acceptar a Galba com el seu successor i Corneli Fusc fouva ser un dels pocs que es mostrarenvan mostrar obertament partidaris de Galba des del primer moment. Segons [[Tàcit]], Fusc va tenir un paper important guanyant el suport d'una colònia romana no especificada a [[Hispània]], el nord d'Itàlia o bé la [[Gàl·lia]]<ref>[[Tàcit]]. ''Històries''. 1I.5</ref> AquestGalba, com a premi, el va nomenar nomenar ''[[procurator]]'' a [[Illyricum]]. Malgrat tot, els problemes de Galba no havien fet més que començar i aviat les legions de [[Germània (regió)|Germània]] i la pròpia [[Guàrdia Pretoriana]] es revoltarenvan revoltar. El 15 de gener del 68 Galba fouva ser assassinat i reemplaçat per [[Marc Salvi Otó|Otó]], [[Governador romà|governador]] de [[Lusitània]], qui al mateix temps seria derrotat per les tropes de [[Vitel·li]], governador de Germània. Aquest any, conegut com l'[[Any dels quatre emperadors]], acabaria amb la revolta de [[Vespasià]] contra [[Vitel·li]]. Fusc fouva ser un dels més actius partidaris de [[Vespasià]]. Tàcit diu que en popularitat entre els soldats només [[Antoni Prim]] li passava al davant. La flota de [[Ravenna]] el va aclamar com el seu cap i va dirigir les naus per la costa oriental d'Itàlia en coordinació amb les forces ede Vespasià. En les operacions a terra, Fusc va comandar la [[Legió V Alaudae]] en la [[segona batalla de Bedriacum]] i la conquesta de Roma. Vespasià el va recompensar donant-li el càrrec de pretorià.
 
== Regnat de Domicià ==
Fusc torna a desaparèixer de les cròniques dels historiadors durant els anys dels regnats de Vespasià (69-79) i el seu fill [[Tit Flavi Sabí Vespasià|Tit]] (79-81), però sota [[Domicià]] fouva ser capità de la guàrdia imperial entre l'any 81 i el 86, i es va dedicar als plaers més grans del seu temps i somiant amb batalles. Finalment Domicià el va enviar a la guerra a [[Dàcia]] contra el rei [[Decèbal]] que havia derrotat un exèrcit romà i estava assolant [[Mèsia]]. Fusc va creuar el [[Danubi]], però fouels sorprèsdacis pelsel dacisvan sorprendre a la [[primera batalla de Tapae]], en la que van destruir el seu exèrcit, van capturar els seus estendards i el mateix Fusc va morir a la lluita. [[Marc Valeri Marcial]] va escriure un [[epitafi]]. La Legió V no seria mai més reformada.<ref>[[Suetoni]]. ''[[Vides dels dotze cèsars]]'' IV,52</ref><ref>[[Dió Cassi]]. ''Historia de Roma'', 67</ref>
 
== Referències ==
{{referències}}
<references />
 
==Fonts==
[[Tàcit]], Històries
[[Suetoni]], [[Vides dels dotze cèsars]]
[[Cassi Dió]], Història de Roma, Llibre 67
 
 
[[Categoria:Governadors romans de Pannònia]]