VII Concili de Toledo: diferència entre les revisions

{{FR|data=febrer de 2017}}

El '''setè Concili de Toledo''' fou una reunió general dels bisbes de les províncies del [[Regne de Toledo]] celebrada el [[646]].

Fou inaugurat el [[18 de novembre]] del 646, i hi van assistir quaranta-un bisbes (personalment o per delegació), en el qual la llei sobre la traïció va ser ratificada afegint-se el càstig d'[[excomunió]] per als culpables, i es va parlar de les activitats dels ''refugae'', en les quals prenien part alguns clergues (que podria ser un reflex de l'oposició del clero, favorable a [[Tulga]], al rei [[Khindasvint]]). Per a evitar aquesta participació, es va establir que qualsevol clergue, independentment del seu rang dins de la jerarquia eclesiàstica, que acudís a un país estranger per desenvolupar activitats contràries al rei i als gots, o que ajudés un laic a actuar en tal forma, seria degradat i convertit en penitent perpetu (sols se li donaria la comunió al final de la seva vida); qualsevol clergue tenia prohibit administrar sagraments al penitent, i aquell que ho fes, fins i tot sota ordre directa del rei, seria anatematitzat i estaria subjecte a les mateixes penes que el beneficiat; les propietats del culpable passarien al tresor, i si el rei decidia tornar-li els seus béns, sols podria fer-ho en un màxim del vint per cent. En el [[Dret canònic|cànon]] primer del Concili els bisbes declaraven que si un laic es rebel·lava i es proclamava rei, tot bisbe i sacerdot que l'hagués ajudat seria excomunicat, i es recordava el gran nombre de clergues que no havien mantingut el seu jurament de fidelitat; si l'usurpador aconseguia aconseguir el tron i per tant no podia castigar-se als clergues que el van ajudar, serien castigats quan l'usurpador morís: semblaria que el cànon estava dirigit contra el mateix rei i es referís a l'enderrocament de Tulga per Khindasvint. Els Bisbes eren contraris clarament a la cooperació amb forces estrangeres per arribar al poder o perjudicar el Regne, i aquells que ho fessin eren condemnats a més amb l'excomunió, la qual no podria ser suspesa pel rei quan hagués estat imposada a traïdors (laics o clergues) menys si els bisbes ho sol·licitaven; si el rei no respectava aquestes normes, era culpable de traïció a la fe catòlica.