Diferència entre revisions de la pàgina «Luci Aureli Cota (cònsol 65 aC)»

referència
(simplific codi infotaula)
Etiqueta: editor de codi 2017
(referència)
{{Cognom romà|[[Gens Aurèlia|Aureli]]|[[Cotta]]}}
{{Infotaula persona
| carrec = [[Cònsol romà|Cònsol]] de la [[República de Roma]] {{mida|1=<br />en exercici del poder suprem}}
|signatura = Firmadeaureliocotta.png
}}
'''Luci Aureli Cotta''' (en {{lang-la|Lucius Aurelius Cotta}}) fouva ser un [[magistrat romà]]. Era fill del [[tribú de la plebs]] [[Luci Aureli Cotta (tribú de la plebs)|Luci&nbsp;Aureli Cotta]] i nebot de [[Gai Aureli Cotta III|Gai&nbsp;Aureli Cotta]] i de [[Marc Aureli Cotta (cònsol)|Marc&nbsp;Aureli Cotta]].
 
FouVa ser [[pretor]] ell'any {{aC|70}} any en quèquan es va aprovar la ''[[lex Aurelia judiciaria]]'' que va encarregar els judicis a una cort formada per [[Senador romà|senadors]], [[Cavaller romà|cavallers]] i els tribuns de l’erari&nbsp;(''[[tribuni aerarii]]''), que tenia per objectiu principal privar al [[senat romà]] del dret exclusiu d'actuar com a jutges, i que altres estaments de jutjarl'estat alsparticipessin [[cavalleren romà|cavallers]]les funcions judicials.
 
ElL'any {{aC|65}} forenvan ser elegits cònsols [[Publi Corneli Sul·la (cònsol 66&nbsp;aC)|Publi&nbsp;Corneli Sul·la]] i [[Publi Autroni Pet (cònsol electe)|Publi&nbsp;Autroni Pet]], però ambdós foren acusats per Cotta i per [[Luci Manli Torquat (cònsol)|Luci&nbsp;Manli Torquat]] els van acusar a tots dos del delicte d’''[[ambitus]]'',. Els van condemnar i els dos acusadors forenvan ser elegits cònsols en el seu lloc.
 
No gaire després Autroni Pet va entrar a la primera conjuració de [[Catilina]] per matar als cònsols i a molts senadors, conspiració que fouva ser descoberta i frustrada. ElL'any {{aC|64}} Cotta fouva ser [[censor roma|censor]], però juntament amb el seu col·lega va renunciar per l’oposició i les maquinacions dels [[tribuns de la plebs]]. ElL'any {{aC|63}}, després ded'haver-se la supressió dedesarticulat la [[conspiració de Catilina]], Cotta va proposar al senat una ''[[supplicatio]]'' per [[Ciceró]], iamb desprésel vaqual gaudirsembla deque laeren sevaamics. amistatMés iendavant va fouser un dels que va proposar al senat una moció pel retorn de l’orador.
 
Durant la [[guerra civil]] Cotta fouva ser partidari de [[Juli Cèsar]]., Quanja que era parent de la mare d'aquest, darrer[[Aurèlia (mare de Juli Cèsar)|Aurèlia]]. Quan Cèsar va obtenir el triomf total, va córrer el rumor de què Cotta, que llavors era [[quindecemvir]], proposaria el conferiment a Cèsar del títol de ''Rex'' amb la justificació de què els [[parts]], contra els que Cèsar preparava la guerra, només podien ser derrotats per un rei;. aquestAquest proposta mai es va fer efectiva.
 
Després de l’assassinat de Cèsar el {{aC|44}}, Cotta, ple de desesperació, no va assistir a les sessions del senat i va abandonar la política. Ciceró l'elogia com a persona de considerable talent i gran prudència.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I |pàgines=868 |lloc=London |editorial=Walton and Maberly |any=1841}}</ref>
 
== Referències ==
{{referències}}
 
Després de l’assassinat de Cèsar el {{aC|44}}, Cotta va abandonar la política.
{{Cònsols romans|690}}
{{Censors romans}}
36.942

modificacions