Leocadio Mendiola Núñez: diferència entre les revisions

| lleialtat = [[Fitxer:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|20px|Regne d'Espanya]] [[Restauració borbònica|Regne d'Espanya]]<br />[[Fitxer:Flag of Spain 1931 1939.svg|20px|Segona República Espanyola]] [[Segona República Espanyola]]

| rang = [[fitxerFitxer:6a.png|20px]] [[Coronel]]

| condecoracions = [[fitxerFitxer:ESP_Laureada_de_Madrid_pasador.svg|20px]] [[Placa Laureada de Madrid]]

'''Leocadio Mendiola Núñez''' ([[Badajoz]], 1909 - [[Barcelona]], 1998), militar espanyol, coronel, pilot de combat, va servir en les [[Exèrcit de l'Aire Espanyol|Forces Aèries de la República Espanyola]] durant la [[Guerra Civil espanyola]], participant en gairebé totes les batalles. Va ser condecorat amb la [[Placa Laureada de Madrid]].<ref>"Orden concediendo la placa Laureada de Madrid al Mayor de Aviación don Leocadio Mendiola Núñez. ''Gaceta de la República: Diario Oficial'', núm. 243, de 31 de agostod'agost de 1938. Tanmateix, la Placa no va arribar a ser-li lliurada personalment perquè tot l'expedient va quedar destruït en l'incendi de l'avió que el transportava, a causa d'un accident, a Figueres, el 5 de febrer de 1939.</ref>

Fill d'un sotsoficial d'Infanteria, el 1926 va ingressar com a voluntari en [[Enginyers|el cos d'Enginyers]], per al [[Exèrcit de l'Aire Espanyol|Servei d'Aviació]], en l'esquadrilla d'Experimentació de l'escola de vol de [[Cuatro Vientos]], on va arribar a la graduació de [[sergent]]. En produir-se la fracassada [[Ramón Franco y Bahamonde|sublevació de desembre de 1930]] no hi va arribar a participar, però va romandre arrestat, com la resta del personal de l'escola, fins a la proclamació de la [[Segona República Espanyola|República]] el 14 d'abril de 1931. Després de la seva reincorporació al servei va aconseguir el títol de pilot aviador i el 1932 va ser destinat al grup 21 de [[Lleó]]. Va fer els cursos de mecànic i de metrallador-bombarder. El 1934 va ser destinat forçosament a [[Tablada]] (Sevilla) i el juny de 1936 voluntàriament a [[Getafe]].

[[Fitxer:Laureada de Madrid.jpg|300px|thumb|rightdreta|[[Placa Laureada de Madrid]].]]

L'octubre de 1936 va ser destinat a [[Guadalajara (Castella - la Manxa)|Guadalajara]] per tripular els [[Tupolev Sb-2]] (Katiuska) subministrats per l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|URSS]] i de nou desembarcats ena [[Cartagena]]. Va ser el primer espanyol a acreditar-se com a pilot del bombarder estratègic Katiuska i va integrar a la 3a esquadrilla del grup 12. La seva primera acció va ser bombardejar els dipòsits de [[CAMPSA]] a [[Sevilla]], el novembre de 1936. El març de 1937 va participar en bombardeigs sobre les [[Corpo Truppe Volontarie|tropes italianes]] ena [[Almadrones]] (Guadalajara) i l'abril va atacar l'estació de tren de [[Valladolid]]. En aquells dies va ser nomenat cap de la 3a esquadrilla, amb base a [[San Clemente (Conca)|San Clemente]] ([[Província de Conca|Conca]]). Des d'allà van realitzar vols sobre la Mediterrània per atacar la flota nacionalista. A finals de maig van bombardejar el port de [[Palma|Palma De Mallorca]], arribant a prop d'[[Illa d'Eivissa|Eivissa]] -segons la versió oficial del govern republicà- al [[Cuirassat Deutschland]], de la marina de guerra nazi, que va resultar fet malbé, donant origen a l'[[Incident Deutschland]]. Com a represàlia, la flota alemanya va bombardejar [[Almeria]].

El juny de 1937 va prendre part en l'[[Ofensiva d'Osca]], paral·lela a l'[[Ofensiva de Segòvia]], dissenyada per [[Indalecio Prieto]] per alleugerir la situació del [[Guerra Civil espanyola|Front del Nord]].

També hi participà en les batalles de [[Batalla de Belchite|Belchite]] i [[batalla de l'Ebre|L'Ebre]].

El febrer de [[1939]] va passar a [[França]] amb dos companys en missió oficial per fer-se càrrec de seixanta-dos Katiuskas enviats per l'URSS i que França retenia a [[Tolosa de Llenguadoc]], però finalment França no va permetre el lliurament, en reconèixer com a oficial al govern de [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]], i els avions van ser tornats a l'URSS, de manera que Mendiola i els seus companys van tornar a Espanya (en concret a [[Los Llanos]]) a l'avió del ministre [[Julio Álvarez del Vayo]].

Mendiola, junt a altres dos aviadors republicans van ser internats uns mesos en un camp de concentració a [[Algèria]] i després van quedar en llibertat, amb un subsidi del govern de la [[República espanyola en l'exili|República en l'exili]]. A començaments d'octubre de 1942 Mendiola va sortir de [[Casablanca]] cap a [[Mèxic]] per vaixell. A Mèxic va treballar en diverses empreses i com a instructor de vol. El febrer de 1967 va tornar a Espanya, instal·lant-se ena [[Cornellà de Llobregat]], on un amic li va aconseguir treballfeina. Mai no va tenir problemes a Espanya a causa del seu passat com a aviador republicà.

* Vicente GARCIA DOLZ. [http://www.ultraligero.net/Revistas/revista_aeroplano_5.htm “Leocadio Mendiola”]. En: [http://www.ultraligero.net/Revistas/revista_aeroplano_1.htm ''Aeroplano : publicación de historia aeronáutica''], 17, 1999, p. &nbsp;96-113.