Manuel Godoy: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant redirecció de plantilla |
Canvis menors, neteja, replaced: de A → d'A AWB |
||
Línia 32:
* Un altre sector de gent, malgrat que reconeixen l'aventura de la reina amb Godoy, la consideren en un paper secundari. Opinen que la ràpida ascensió de Godoy va ser impulsada per les repercussions que la [[revolució francesa]] i el seu gir cada vegada més radical van tenir a la península. Davant dels esdeveniments que van obligar a renunciar al tron [[Lluís XVI de França|Lluís XVI]], el ministre [[comte de Floridablanca|Floridablanca]] va adoptar una actitud vacil·lant, sense atrevir-se a intervenir, mentre va intentar mantenir fora de perill el país de la ideologia revolucionària ([[1789]] - [[1791]]). Fracassada aquesta política, el [[comte d'Aranda]] va prendre el poder, però a causa de la seva ideologia il·lustrada no va saber millorar la delicada situació de la monarquia de Carles IV, ni la del rei francès, en la qual ja s'havia proclamat una república. Davant d'aquests esdeveniments el rei va nomenar Godoy per governar, un home lliure d'influències i relacions amb Floridablanca o amb el partit aragonès d'Aranda.
* En les seves ''Memories'' el favorit protesta contra els que van atribuir al galanteig i a les tonades les preferències de lloa reis: "''En la meva vida vaig entendre de guitarra, ni de cantar, ni podia acudir a aquestes habilitats, que no tenia, per sostenir-se en la cort. Jo diré poques coses sobre això, i observaré el decòrum que requereix la seva memòria, com convé entre espanyols.''"
▲* En les seves ''Memories'' el favorit protesta contra els que van atribuir al galanteig i a les tonades les preferències de lloa reis: "''En la meva vida vaig entendre de guitarra, ni de cantar, ni podia acudir a aquestes habilitats, que no tenia, per sostenir-se en la cort. Jo diré poques coses sobre això, i observaré el decòrum que requereix la seva memòria, com convé entre espanyols.''"
Tanmateix, la repugnància dels espanyols pel nouvingut va ser gran: així ho testimonia l'[[Abat Muriel]] segons el sentir general de l'època; no per la joventut de Godoy, car un jove podia governar bé, i en [[Anglaterra]] tenien l'exemple de [[Pitt]], sinó per la forma en la qual havia arribat al càrrec.
Linha 39 ⟶ 38:
Per la seva part Carles, membre de l'ambaixada francesa en [[Madrid]], explica que la ràpida ascensió d'aquell aventurer era causa de murmuració de totes les classes socials i que la falta de modèstia de la reina lasciva, qui enriquia al seu favorit a compte del tresor públic, escandalitzava tots.
En l'última edició de les ''Memòries del Príncep de la Pau'', el doctor [[Carlos Seco]] ofereix potser una de les versions més desapassionades i completes de l'origen de la privadesa del favorit. Admet la possibilitat d'amors amb Maria Lluisa, però els dóna una importància secundària. L'origen del fervor d'ambdós sobirans - no de la reina sola - caldria trobar-lo en la recerca, quan eren [[Príncep d'Astúries|Prínceps d'Astúries]], d'algú que els hi degués tot a ells per tal de contraposar-ho als omnipotents ministres de [[Carles III d'Espanya|Carles III]], amb els qui no simpatitzaven.
Linha 45 ⟶ 44:
== Primer Ministeri (1792-1798) ==
=== La guerra amb França i la pau de Basilea ===
[[Fitxer:El joven Manuel Godoy.jpg|
El [[21 de gener]] de [[1793]], [[Lluís XVI de França|Lluís XVI]] moria a la [[guillotina]]. Després d'alguns intents inútils a fi de detenir l'execució, Godoy va provocar el conflicte per castigar el magnicidi i la [[Convenció Nacional]] va declarar la guerra el [[7 de febrer]]. La [[Guerra Gran]] va ser al principi favorable per a Espanya. El General [[Antonio Ricardos]] va arribar fins i tot a [[Perpinyà]], però l'organització de la defensa per part francesa va frenar l'empenta inicial.
El [[25 de maig]] de [[1793]], Godoy va firmar a [[Aranjuez]] el conveni provisional d'aliança defensiva contra [[Gran Bretanya]] amb els títols de [[duc d'Alcúdia]], [[gran d'Espanya]] de primera classe, regidor perpetu de la ciutat de [[Santiago de Compostel·la|Santiago]], cavaller del [[Toisó d'Or]], gran Creu de l'Orde de Carles III, comanador de València del Ventós, conseller d'Estat, primer secretari, secretari de la reina, superintendent general de Correus i Camins, gentilhome de cambra amb exercici, capità general dels Reials Exèrcits, inspector i sergent gran del Reial Cos de Guàrdia de Corps.
En [[desembre]] de [[1794]], espanyols i anglesos aliats van aixecar el [[setge de Toló]], plaça que havia estat recuperada pels republicans. La contraofensiva francesa va refredar els ànims dels espanyols que havien anat a la contesa en defensa de la religió i de la monarquia. Godoy va guanyar la partida a l'[[Comte d'Aranda|Aranda]], partidari del final de la lluita, pel que es va desterrar. La mort del general Ricardos i la invasió de [[Catalunya]], [[Navarra]] i [[País Basc]] per part republicana, així com l'adequada rèplica espanyola, van estabilitzar els fronts.
Davant del cansament d'ambdós contendents, es va arribar a la [[pau de Basilea]], signada el [[22 de juliol]] de [[1795]], en la
=== Aliança amb el Directori i guerra amb Anglaterra ===
Linha 62 ⟶ 61:
=== Política a Espanya ===
Per poder disposar de fons que alleugerissin la [[crisi econòmica]], social i política i evitar el contagi dels moviments revolucionaris [[revolució americana|americà]] i [[revolució francesa|francès]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Friera Alvarez |nom=Marta |títol=La desamortización de la propiedad de la tierra en el tránsito del antiguo régimen al liberalismo |url= https://books.google.es/books?id=PyzHfa4d45IC&pg=PA202&dq=desamortizacion+antiguo+regimen&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwie_qbwsJTeAhVrJ8AKHblLAaQQ6AEIJzAA#v=onepage&q=desamortizacion%20antiguo%20regimen&f=false |llengua=castellà | editorial=Fundación Foro Jovellanos |data=2007 |isbn=8493319171 |ref=harv}}</ref> Godoy va reprendre les polítiques reformistes, encara que sense poder maquillar el seu desprestigi. Va reduir els monopolis gremials, va recolzar la llei agrària, va suprimir alguns impostos, va liberalitzar els preus de les manufactures i fins i tot en [[1797]] va reunir un govern integrat pel més magraner de la [[Il·lustració]] espanyola, la majoria dels quals ja havia exercit llocs rellevants amb [[Carles III d'Espanya|Carles III]]. [[Gaspar Melchor de Jovellanos]] es va convertir en Secretari de Justícia. [[Francisco Javier Venegas de Saavedra|Francisco de Saavedra]] es va fer càrrec de la Hisenda. [[Francisco de Cabarrús]], un dels creadors del [[Banco de San Carlos]], va ser enviat com a ambaixador a [[París]]. L'escriptor [[Juan Meléndez Valdés]] i [[Mariano Luis de Urquijo]] van ocupar també llocs importants. No és més que un episodi de la tremenda fractura ideològica que la revolució francesa i les guerres napoleòniques produirien en la societat espanyola.
== Segon Ministeri ==
En la caiguda de Godoy havien intervingut alguns ministres que ell havia incorporat al seu Consell per conferir-li cert to liberal, així Saavedra i [[Gaspar Melchor de Jovellanos|Jovellanos]] els quals van quedar com a homes forts dels destins del país, però no van tardar a ser rellevats per motius de salut.
En [[1801]], Godoy es va desfer dels seus rivals i, va ser nomenat generalíssim, títol mai no usat abans a Espanya, encara que el càrrec de primer secretari el va ocupar el seu cosí polític Pedro Cevallos, va tornar a ser de nou la figura preeminent del govern. En 11 de març obliga que a cap [[teatre]] no es representi cap obra que no sigui en castellà.<ref>{{ref-llibre |cognom=Miralles i Monserrat |nom=Joan |cognom2=Massot i Muntaner |nom2=Josep |títol=Entorn de la història de la llengua |url= http://books.google.cat/books?id=yHGvqM2ECY8C&pg=PA49&dq=godoy+teatre+catala+1801&hl=ca&sa=X&ei=PYk3UfGzHoaO0AWFxIHACQ&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=godoy%20teatre%20catala%201801&f=false | editorial=L'Abadia de Montserrat |data=2001 |pàgines=p.49 |isbn=8484153096}}</ref>
=== La Guerra de les Taronges ===
Linha 80 ⟶ 79:
Napoleó menyspreava Godoy com a home i com a ministre, però va fomentar els recels i ambicions per les seves finalitats. Entre [[1805]] i [[1806]], Godoy li va proposar entrar en un repartiment de Portugal i que li concedís una de les porcions, planejant un canvi de l'ordre de successió al tron espanyol per eliminar el príncep hereu Ferran o exercir ell la regència. A l'hivern de [[1806]], l'emperador va concedir el [[regne de Nàpols]] al seu germà [[Josep I Bonaparte|Josep]] després d'expulsar a [[Ferran I de les Dues Sicílies|Ferran IV de Borbó]], germà del sobirà espanyol i pare de [[Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies|María Antònia]], casada amb el [[Ferran VII d'Espanya|príncep d'Astúries]]. Aconseguir l'aprovació de Carles IV no hauria estat fàcil sense comptar amb l'animadversió de Godoy al príncep. Napoleó, a la cim de la seva glòria va desatendre les pretensions del favorit i va exigir en canvi homes, diners, l'adhesió d'Espanya al [[Bloqueig Continental]] contra el [[Regne Unit]], i el port de [[Pasaia]] o les [[Illes Balears]] per al rei destronat de Nàpols. Godoy es va adonar llavors de les verdaderes intencions de l'emperador i va pretendre allunyar-se de la seva òrbita, ja que fins i tot va pensar a aliar-se amb els seus enemics en la [[Quarta Coalició]], però la victòria francesa a la [[Batalla de Jena]] ho va impedir.
El Príncep de la Pau es va plegar llavors a les exorbitants exigències napoleòniques, mentre el francès va fingir creure en la sinceritat de Godoy i es va aliar amb els partidaris del príncep Ferran. Espanya es va adherir al bloqueig continental el [[19 de febrer]] de [[1807]] i va atorgar a Napoleó el seu concurs militar. Com era necessari que [[Portugal]] entrés també en el bloqueig i el regent del regne s'oposava, l'emperador francès va preparar amb '''Izquierdo''', un agent secret de Godoy, el [[tractat de Fontainebleau (1807)|tractat de Fontainebleau]] ([[27 d'octubre]] de [[1807]]), pel qual [[Portugal]] es dividiria en tres parts: la del nord, per compensar als reis destronats d'[[Etrúria]], la del centre, per canviar-la per Gibraltar i altres colònies arrabassades pels anglesos, i la del sud, per a Godoy, com 'príncep dels Algarves'. Carles IV, a qui Napoleó garantia la possessió dels seus estats d'Europa, prendria el títol d'emperador de les [[Amèrica|Amèriques]]. Un exèrcit francès entraria a Espanya camí de Portugal,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Comellas |nom=José Luis |títol=Historia de España Contemporánea |url= http://books.google.cat/books?id=VihNOIYTMYIC&pg=PP51&dq=fontainebleau+1807+portugal&hl=ca&sa=X&ei=oI5MVKWGDo3TaJfrgtgK&ved=0CC4Q6AEwAg#v=onepage&q=fontainebleau%201807%20portugal&f=false |llengua=castellà | editorial=PHP |data=1988 |pàgines=47 |isbn=8432124419}}</ref> que seguiria un altre espanyol. Quan Godoy descobrí que en els càlculs napoleònics, a més de sotmetre a Portugal, es trobava el d'ocupar la mateixa Espanya, ja no tindria remei.
Finalment, en [[1807]], a prop ja de la seva caiguda, Carles IV li va concedir els càrrecs d'almirall, amb tractament d'altesa sereníssima, i de president del Consell d'Estat.
Linha 99 ⟶ 98:
Godoy va acompanyar a Carles IV i Maria Lluïsa a [[Compiégne]],[[Marsella]]. El [[1812]] es va instal·lar amb ells a [[Roma]], on van morir els reis ([[1819]]). [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]], ja rei d'Espanya, el va perseguir constantment. El va obligar a renunciar al títol de Príncep de la Pau i al [[principat de Bassano]], concedit pel Papa. Poc abans, havia mort la seva esposa legítima i Godoy es va afanyar a regularitzar la seva unió amb Pepita Tudó, encara que finalment aquesta també va optar per deixar-lo.
Instal·lat a París el [[1832]], [[Lluís Felip I de França|Lluís Felip d'Orleans]] li va concedir una modesta pensió, amb la
Dos decrets de [[1844]] i [[1847]] d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] van tornar a Godoy tots els seus béns (encara que van ser retinguts fins després de la seva mort), títols i honors, llevat dels de 'Príncep de la Pau', generalíssim i gran almirall. Amb vuitanta anys, Godoy podia ja per fi tornar a Espanya, però no s'hi va decidir. A [[París]] va assistir a les jornades revolucionàries de juny de [[1848]] i a l'exaltació al poder de [[Napoleó III]].
Linha 133 ⟶ 132:
{{ORDENA:Godoy}}
[[Categoria:Polítics extremenys]]
[[Categoria:Guerra Gran]]
| |||