Arquitectura religiosa: diferència entre les revisions

De vegades l'arquitectura religiosa és cridada espai sacre. L'arquitecte Norman L. Koonce ha suggerit que l'objectiu de l'arquitectura religiosa és fer "transparent la frontera entre la matèria i la ment, la carn i l'esperit." Comentant sobre l'arquitectura religiosa el ministre protestant [[Robert Schuller]], ha suggerit que "per ser sa psicològicament, els éssers humans necessiten experimentar el seu entorn natural, l'entorn per al qual van ser dissenyats, que és el jardí." En tant, Richard Kieckhefer suggereix que entrar en un edifici religiós és una metàfora d'entrar en una relació espiritual. Kieckhefer suggereix que l'espai sacre pot ser analitzat mitjançant tres factors que afecten el procés espiritual: l'espai longitudinal emfatitza la processó i retorn dels actes sacramentals, l'espai d'auditori és suggestiu de la proclamació i la resposta, i les noves formes de l'espai comunal dissenyat per reunir-depèn en gran mesuramanera en una escala minimitzada per aconseguir una atmosfera d'intimitat i de participació en l'oració.