Viquipèdia

Calcita: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Revertides les edicions de 88.26.242.72. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
m bot: -com a conseqüència de +a conseqüència de
Línia 138:
===Amb microscopi òptic ===
[[Fitxer:Twinn lamellae in calcite.JPG|thumb|Plans de maclat lamel·lar en calcita. Imatge presa amb microscopi òptic; nicols creuats]]
La calcita observada amb [[microscopi]] òptic és uniaxial amb un signe òptic negatiu; la seva orientació òptica (X|c) és difícil de determinar com a conseqüència de la seva elevada [[birefringència]].<ref name=":9">{{Ref-llibre|cognom=Barcelona|nom=Universidad de|cognom2=(Barcelona)|nom2=Fundació Folch|títol=Atlas de asociaciones minerales en lámina delgada|url=https://books.google.es/books?id=VaYs2QtpE0kC&pg=PA732&lpg=PA732&dq=calcita+melgarejo+atlas&source=bl&ots=xGXbkeQEKM&sig=CV3a16S_MhdA6mssIhry4-vBhYk&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjW4f3VgtHSAhUEtRoKHbfjDcwQ6AEILDAC#v=onepage&q=calcita&f=false|llengua=es|data=2003-01-01|editorial=Edicions Universitat Barcelona|isbn=9788447527632}}</ref> Presenta una birefringència màxima de 0,174 i una extinció simètrica a les línies d'[[Exfoliació (mineralogia)|exfoliació]] quan el cristall es troba extingit. Presenta uns colors d'interferència d'alt ordre en polarització creuada, un relleu elevat que canvia amb la rotació i un [[índex de refracció]] menor que la [[dolomita]]. Pot presentar [[Macla|maclat]] simple i lamel·lar en algunes cares cristal·lines. Presenta exfoliació romboèdrica molt clara i perfecta, sempre visible, excepte en els agregats micrítics.<ref>[http://www.science.smith.edu/geosciences/petrology/petrography/calcite/calcite.html Calcite]</ref> L'extinció de la calcita és recta en agregats columnars i simètrica en el romboedre d'exfoliació. En el microscopi també és possible observar-hi les macles polisintètiques laminars (no sempre presents) paral·leles a la diagonal major del romboedre d'exfoliació.<ref name=":9" />
 
== Propietats==
Línia 223:
{{quím|Ca|2+}} + 2{{quím|HCO|3|-}} = {{quím|CaCO|3}} + {{quím|H|2|O}} + {{quím|CO|2}}</center>
On CaCO<sub>3</sub> és calcita en [[estat sòlid]]; H<sub>2</sub>CO<sub>3</sub> és [[àcid carbònic]] (format per la reacció entre l'[[aigua]] i el [[diòxid de carboni]] <nowiki>[</nowiki>H<sub>2</sub>O + CO<sub>2</sub> = H<sub>2</sub>CO<sub>3</sub>]); Ca<sup>+2</sup> és l'ió positiu calci ([[catió]]) en [[Solució química|solució]], i {{quím|HCO|3|-}} és l'ió negatiu ([[Ió (àtom)|anió]]) hidrogencarbonat (anomenat antigament [[Bicarbonat|ió bicarbonat]]) en solució. Com a conseqüència que l'[[Equilibri químic|equilibri]] és [[Dinàmica|dinàmic]], les equacions CaCO<sub>3</sub> + H<sub>2</sub>CO<sub>3</sub> = Ca<sup>+2</sup> + 2{{quím|HCO|3|-}} i H<sub>2</sub>O + CO<sub>2</sub> = H<sub>2</sub>CO<sub>3</sub> es troben estretament relacionades. Si s'augmenta el CO<sub>2</sub> en la segona equació, es produirà més H<sub>2</sub>CO<sub>3</sub> (en cap cas prenem l'aigua com a [[reactiu limitant]], ja que en un [[llac]] o en l'[[oceà]] es troba en enormes quantitats). Aquest increment de H<sub>2</sub>CO<sub>3</sub> implicarà una dissolució de la calcita (CaCO<sub>3</sub>). Per tant, de la mateixa manera que si augmentem el contingut de CO<sub>2</sub> en una aigua la calcita es dissol, si en disminuïm el contingut, la calcita precipitarà. És per aquest motiu que la calcita precipita en els casos on una aigua carregada amb CO<sub>2</sub> dissolt l'allibera a l'[[Atmosfera terrestre|atmosfera]].
Aquesta equació també ens ajuda a comprendre les condicions ambientals de precipitació de la calcita. Si observem un mapa de temperatures marines i el comparem amb les zones actuals de precipitació de calcita (vegeu les imatges), observarem que les zones de [[Precipitació química|precipitació]] coincideixen amb les d'elevada [[temperatura]], i se situen prop dels [[Tròpic|tròpics]]. Aquesta evidència s'explica perquè el CO<sub>2</sub>, com la gran majoria dels [[Gas|gasos]], és menys soluble a temperatures altes i més soluble a temperatures baixes. Aquest fet implica que a temperatures baixes el CO<sub>2</sub> dissolt en aigua tendeixi a romandre dissolt i per tant el carbonat de calci no precipiti. En canvi, a elevades temperatures, el diòxid de carboni perd [[solubilitat]] i és alliberat a l'atmosfera; en aquest cas, com a conseqüència de la pèrdua de CO<sub>2</sub>, es dóna la precipitació de la calcita. Per aquesta mateixa raó, hi ha precipitació de calcita en [[Font termal|deus calentes o termals]], independentment de la seva [[latitud]]. Els augments en la [[Pressió|pressió de càrrega]] fan augmentar la solubilitat dels gasos, i per tant també del diòxid de carboni; per tant, un augment de la pressió produirà una dissolució del carbonat de calci. Les [[Alga|algues]] i [[Planta aquàtica|plantes aquàtiques]] o marines també tenen un paper important en la precipitació o dissolució del carbonat de calci, ja que en realitzar la [[fotosíntesi]] eliminen part del CO<sub>2</sub> de les aigües, i, per tant afavoreixen la precipitació de la calcita. Quan aquestes mateixes plantes moren i es [[Putrefacció|descomponen]], alliberen CO<sub>2</sub> i, per tant, afavoreixen la dissolució del carbonat càlcic. De manera general, els carbonats precipiten en contexts [[Base química|bàsics]] i es dissolen en condicions [[Àcid|àcides]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.uh.edu/~jbutler/kunming/carbonates.html|títol=Geoscience Resources|consulta=2017-06-27}}</ref>
 
A temperatura i pressió atmosfèriques (25 °C i 1 atm), la calcita és [[Termodinàmica|termodinàmicament]] estable. En aquest context, totes les formes metaestables de carbonat de calci tendeixen a la transformació a calcita.
Línia 232:
===Roques sedimentàries ===
La calcita és el principal mineral no silicat formador de roques.<ref>{{Ref-web|url=https://flexiblelearning.auckland.ac.nz/rocks_minerals/minerals/calcite.html|títol=Geology - rocks and minerals|consulta=2017-06-27}}</ref> És un important formador de roques sobretot en [[Sediment|ambients sedimentaris]], tot i que puntualment té certa influència en alguns [[Roques ígnies|ambients ignis]] i [[Roca metamòrfica|metamòrfics]], i també ho pot ser en [[Circulació hidrotermal|ambients hidrotermals]]. Les principals roques constituïdes majoritàriament per calcita són algunes roques carbonatades, concretament les [[Pedra calcària|calcàries]]. Les roques calcàries solen tenir més d'un 50% de calcita, i també poden contenir altres minerals depenent del seu context de formació ([[argila]], [[hematites]], [[siderita]], [[quars]]...). Si una roca calcària conté una quantitat rellevant d'argila, aquesta s'anomena [[marga]]. El terme entre la calcària i la marga sol anomenar-se [[margocalcària]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.166|llengua=castellà|consulta=6 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref> Les calcàries estan constituïdes per grans minerals de calcita. Alguns d'aquests fragments provenen de [[Esquelet|fragments esquelètics]] [[Mar|marins]] com ara el [[corall]], els [[Gastròpode|gastròpodes]], [[Bivalve|bivalves]], [[Equinoderm|equinoderms]], [[Crinoïdeu|crinoïdeus]], [[Foraminífer|foraminífers]], [[Alga|algues]] i altres organismes. També s'hi troben altres fragments com [[ooides]], [[peloide]]s, [[intraclast]]s i [[extraclast]]s. Hi ha roques calcàries que no presenten grans, sinó que es troben formades a partir d'una precipitació química de calcita; per exemple el [[travertí]]. Les roques calcàries es formen en mars i oceans càlids (en [[Clima tropical|regions tropicals]]), sobretot en zones on hi ha un aportament sedimentari (detrític) poc important. Les roques calcàries es poden diferenciar segons el seu origen; aquest pot ser químic o biològic.
*Origen químic: en el cas d'un origen químic, la calcària es forma a partir de la precipitació del carbonat de calci dissolt en aigua amb cert contingut d'[[àcid carbònic]] (CO<sub>2</sub>), com a conseqüència de l'alta [[solubilitat]] que presenta el carbonat càlcic. Quan les aigües carregades de CO<sub>2</sub>, alliberen el gas a l'[[Atmosfera terrestre|atmosfera]], es produeix una precipitació química del carbonat de calci en excés:<center>{{quím|Ca|2+}} + 2{{quím|HCO|3|-}} = {{quím|CaCO|3}} + {{quím|H|2|O}} + {{quím|CO|2}}</center>Aquest alliberament del diòxid de carboni es produeix en dos contexts diferents. El primer es dóna al [[litoral]], quan les aigües carregades en diòxid de carboni arriben a la superfície i aquest s'allibera a l'atmosfera. El segon es dóna quan les [[Aigües continentals|aigües continentals subterrànies]] arriben a la superfície.
 
*Origen biològic: en el cas de l'origen biològic, són els organismes marins els que empren el carbonat de calci per a construir els seus esquelets minerals. Per a certes espècies marines, és fàcil adquirir carbonat de calci, ja que es troba de manera abundant en el mar i en alguns [[Llac|llacs]], i a vegades fins i tot gairebé en estat de [[Dissolució saturada|saturació]]. Certs organismes indueixen la precipitació de la calcita per a formar els esquelets. Quan aquests organismes moren, les restes minerals s'acumulen al fons marí. En alguns casos formen autèntics sediments que després de la diagènesi constituiran la majoria de calcàries existents actualment a la [[Terra]].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Calcita»