Piràmide de Quèops: diferència entre les revisions

Quan ja estigué enllestida, la Gran Piràmide es va embolcallar amb "pedres de recobriment" blanques - obliqües de cara, però planes al capdamunt, blocs de [[pedra calcària]] blanca i altament polida. Aquestes es van tallar amb cura al que és aproximadament un pendent de la cara amb un [[seked]] de 5 ½ palmells de mà per donar-los les dimensions requerides. Visiblement, l'únic que queda és l'estructura del nucli esglaonat subjacent que es veu avui. L'any 1300, un fort terratrèmol va afluixar moltes de les pedres de la coberta exterior, que després van ser transportades lluny d'allà pel sultà [[mameluc]] [[bahrita]] [[An-Nàssir Hàssan]] el 1356 per a construir mesquites i [[fortalesa|fortaleses]] a prop del [[El Caire|Caire]]. Les pedres encara poden ser vistes com a parts d'aquestes estructures. Més tard els exploradors van informar de massives piles de runa a la base de les piràmides que van quedar com a conseqüència de la caiguda continua de les pedres de la coberta, i que posteriorment es van escampar en les excavacions continuades del lloc. No obstant això, algunes de les pedres de la coberta del curs més baix es poden veure actualment ''[[in situ]]'' al voltant de la base de la Gran Piràmide, i mostren la mateixa feina i precisió que ha estat comentada des de fa segles. Petrie també va trobar una orientació diferent al nucli i a la carcassa, amb un mesurament de 193 centímetres i un marge d'error de ± 25 centímetres. Suggerí que es va fer una redeterminació del nord després de la construcció de la part central, però es va cometre un error, i la coberta va ser construïda amb una orientació diferent.<ref name="pet">Petrie (1883).</ref> Petrie explicava la precisió de les pedres de la coberta com "equivalent al treball dels òptics d'avui dia, però en una escala d'acres" i deia que "(la feina de) col·locar les pedres encaixant-les amb precisió havia de ser un treball delicat, però fer-ho afegint ciment a les juntes sembla gairebé impossible."<ref>{{ref-llibre|títol=The Great Pyramid: Ancient Egypt Revisited |cognom=Romer |nom=John |any=2007 | editorial=Cambridge University Press |isbn=978-0-521-87166-2 |pàgina=41 |url= http://books.google.com/?id=ag_blaOMgDUC&pg=PA41&lpg=PA41&dq=petrie+opticians+work&q=petrie%20opticians%20work | consulta=24 d'agost del 2009}}</ref> S'ha suggerit que fou el morter (el "ciment" de Petrie) el que va fer possible aquesta tasca aparentment impossible, en proporcionar una base anivellada que va permetre als constructors fixar les pedres amb precisió.<ref>{{ref-llibre|cognom=Clarke|nom=Somers|títol=Ancient Egyptian construction and architecture|any=1991| editorial=Dover Publications|isbn=978-0-486-26485-1|url= http://books.google.com/?id=L0Uiat5EAaMC&pg=PA78&dq=mortar+%22great+pyramid%22#v=onepage&q=mortar%20%22great%20pyramid%22&f=false|coautors=Reginal Engelbach|pàgines=78–79}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Stocks|nom=Denys Allen|títol=Experiments in Egyptian archaeology: stoneworking technology in ancient Egypt|any=2003| editorial=Routledge|isbn=978-0-415-30664-5|url= http://books.google.com/?id=oLDuHvQODoIC&pg=PA182&dq=mortar+%22great+pyramid%22+surface#v=onepage&q=mortar%20%22great%20pyramid%22%20surface&f=false|pàgines=182–183}}</ref>