Diferència entre revisions de la pàgina «Escola de Salamanca»

m
bot: -com a conseqüència del +a conseqüència del
m (Minúscules)
m (bot: -com a conseqüència del +a conseqüència del)
Aquesta polèmica apuntà, a finals del segle XVI, entre jesuïtes i dominics sobre la gràcia i la predestinació, ço és, com es pot conciliar el lliure albir amb l'omnipotència de Déu. El 1582 el jesuïta [[Prudencio de Montemayor]] i l'agustí [[Luis de León]] parlaren sobre la llibertat humana en un acte públic. El dominic [[Domingo Báñez]] considerà que li donaven un pes excessiu i que empraren uns termes que sonaven herètics, per la qual cosa els acusà a la [[Inquisició]] de [[pelagianisme]]. Aquesta doctrina realçava el lliure albir humà en detriment del pecat original i de la gràcia atorgada per Déu. El resultat d'aquesta escaramussa fou que Prudencio de Montemayor acabà apartat de l'ensenyament i a Luis de León se li prohibí defensar tals idees.
 
Báñez fou acusat a la Inquisició per Luis de León de cometre l'error de [[Luter]]. Segons aquesta doctrina, que està a la base del [[protestantisme]], l'home està corromput com a conseqüència del pecat original i no pot salvar-se pels seus propis mètodes, només si Déu li concedeix la gràcia. Báñez, però, fou exculpat.
 
Tanmateix, això no acabà amb la polèmica, que continuà amb [[Luis de Molina]] amb la seva ''Concordia liberi arbitrii cum gratiae donis'' (1588), refugiant-se en [[Pedro da Fonseca]], que es considerà la millor expressió de la posició dels jesuïtes. La polèmica continuà durant anys i inclogué un intent dels dominics perquè el papa [[Climent VIII]] condemnés la ''Concordia'' de Molina. Finalment [[Papa Pau V|Pau V]] el 1607 reconegué la llibertat de jesuïtes i dominics per defensar llurs idees, prohibint que cap d'elles fos qualificada d'heretgia.
1.141.995

modificacions