I Congrés Internacional de la Llengua Catalana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja infotaules i altres canvis menors |
m bot: -Com a conseqüència d'això +A conseqüència d'això |
||
Línia 17:
Una primera conseqüència de la celebració del Congrés fou l'augment del prestigi del català. Una altra fou la fundació de la [[Secció Filològica]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]], un cop obtinguda la victòria electoral per la coalició [[Solidaritat Catalana]], per [[Enric Prat de la Riba]], el qual s'envoltà com a col·laboradors d'organitzadors del Congrés ([[Antoni Rubió i Lluch]], [[Jaume Massó i Torrents]], [[Joaquim Casas-Carbó]] i [[Josep Pijoan i Soteras]]). Prat de la Riba al Congrés havia homenatjat públicament el seu president, Antoni M. Alcover, i després el nomenà president de la Secció Filològica i a Pompeu Fabra, membre de la Secció, gràcies a la qual cosa pogué fixar la llengua moderna. L'Institut d'Estudis Catalans l'any [[1913]] aprovà les [[normes ortogràfiques]] i després la [[Gramàtica del català|gramàtica de Pompeu Fabra]] ([[1918]]) i el [[Diccionari General de la Llengua Catalana]] ([[1932]]), obra també d'aquest lingüista.
Una altra conseqüència del Congrés fou que l'ortografia, la gramàtica i el diccionari oficials es pogueren difondre sense gairebé gens d'oposició arreu dels Països Catalans.
==Contingut==
| |||