Obre el menú principal

Canvis

m
bot: -Com a conseqüència d'això +A conseqüència d'això
Una primera conseqüència de la celebració del Congrés fou l'augment del prestigi del català. Una altra fou la fundació de la [[Secció Filològica]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]], un cop obtinguda la victòria electoral per la coalició [[Solidaritat Catalana]], per [[Enric Prat de la Riba]], el qual s'envoltà com a col·laboradors d'organitzadors del Congrés ([[Antoni Rubió i Lluch]], [[Jaume Massó i Torrents]], [[Joaquim Casas-Carbó]] i [[Josep Pijoan i Soteras]]). Prat de la Riba al Congrés havia homenatjat públicament el seu president, Antoni M. Alcover, i després el nomenà president de la Secció Filològica i a Pompeu Fabra, membre de la Secció, gràcies a la qual cosa pogué fixar la llengua moderna. L'Institut d'Estudis Catalans l'any [[1913]] aprovà les [[normes ortogràfiques]] i després la [[Gramàtica del català|gramàtica de Pompeu Fabra]] ([[1918]]) i el [[Diccionari General de la Llengua Catalana]] ([[1932]]), obra també d'aquest lingüista.
 
Una altra conseqüència del Congrés fou que l'ortografia, la gramàtica i el diccionari oficials es pogueren difondre sense gairebé gens d'oposició arreu dels Països Catalans. Com aA conseqüència d'això es produí un gran avanç del català en tots els àmbits. Més endavant, durant la [[dictadura franquista]], l'acceptació d'aquestes normes també féu possible l'ensenyament clandestí del català i que, acabada la dictadura, es produís una ràpida i intensa represa gràcies a l'extensió de l'alfabetització en català aconseguida i pel prestigi que aquesta havia donat a l'idioma.
 
==Contingut==
1.113.725

modificacions