Ofensiva del Tet: diferència entre les revisions

| peu_de_foto= Alguns objectius comunistes durant l'Ofensiva del Tet

| nom_de_la_batalla= Ofensiva del Tet <br> ''Tet Offensive''<br/>''Sự kiện Tết Mậu Thân''|

| conflicte= [[Guerra de Vietnam]]

| data= Fase 1: [[30 de gener]] – [[28 de març]] de [[1968]]<br/>Fase 2: [[5 de maig]] – [[15 de juny]] de [[1968]]<br/>Fase 3: [[17 d'agost]] – [[22 de setembre]] de [[1968]]

| esquema_de_colors=background:#eeddbb|

| resultat= Victòria tàctica estatunidenca i sudvietnamita <ref name="Smedberg, M 2008 p. 188">Smedberg, p. 188</ref><br/> Victòria política, propagandística i estratègica de Vietnam del Nord.<ref>{{ref-web|url= http://www.history.com/topics/tet-offensive |títol=Tet Offensive | editor=''[[History Channel|History]]''| consulta= 22 desembre 2014}}</ref><br/> Esgotament del Viet Cong que conduí a la utilització de més mà d' obra nord-vietnamita<br>Punt d'inflexió de la guerra, a causa de l'opinió pública estatunidenca.

* [[Fitxer:Flag of South Vietnam.svg|23px|Vietnam del Sud]] [[Vietnam del Sud]]

* {{EUA}}

'''Fins agost:'''<br/>75,000+ baixes<ref>Incloses les baixes que van tenir lloc durant les "batalles frontereres", Tet Mau Than, i la Segona i Tercera Fases de l'ofensiva. El general [[Tran Van Tra]] afirmà que entre gener i agost de 1968 l'ofensiva havia costat als comunistes més de 75.000 morts i ferits. Aquesta estimació probablement és baixa. Tran Van Tra, ''Tet'', in Jayne S. Warner and Luu Doan Huynh, eds., ''The Vietnam War: Vietnamese and American Perspectives''. Armonk NY: M.E. Sharpe, 1993, pgs. 49 & 50.</ref><br/>'''Total de les 3 Fases:''' 111.179 baixes (45.267 morts, 61.267 ferits, 5.070 desapareguts)<ref>PAVN's Department of warfare, 124th/TGi, document 1.103 (11-2-1969)</ref>

| baixes3='''Civils:''' 14.000 morts, 24.000 ferits

}}

 

[[Fitxer:Đại tướng Hoàng Văn Thái.jpg|thumb|esquerra|General [[Hoang Van Thai]], líder del [[Viet Cong|FNAV]], i cap principal de l'Ofensiva del Tet, en una imatge de 1986]]

Després d'assegurar la seva posició durant la campanya del Partit, els militants acceleraren la planificació per a una gran ofensiva convencional per trencar el punt mort militar. Van concloure que el govern de Saigon i la presència estatunidenca era tan impopular per la població del Sud que un atac de base àmplia generaria un alçament espontani de la població, el qual, si l'ofensiva tenia èxit, permetria als nordvietnamites assolir una victòria ràpida i decisiva. Les seves bases per a aquesta conclusió incloïen: una creença que l'exèrcit del Vietnam del Sud ja no era combativament efectiu; els resultats de les eleccions presidencials sudvietnamites de la tardor de 1967 (en les quals la parella [[Nguyễn Văn Thiệu]]/[[Nguyễn Cao Kỳ]] només rebé un 24% del vot popular); les [[crisis budista|crisis budistes de 1963]] i [[Alçament budista|1966]]; les ben publicitades manifestacions a Saigon contràries a la guerra; i les crítiques contínues al govern de Thieu a la premsa del sud.<ref>Hoang, p. 24.</ref> Llançar una ofensiva també posaria final al que ha estat criticat com a «''crides pessimistes per converses, crítiques per a l'estratègia militar, les diatribes xineses sobre la perfídia soviètica, i la pressió soviètica a negociar, totes les quals calia silenciar.''»<ref name="Nguyen24" />

 

A l'octubre, el Politburó decidí en la festa del Tet com a data de llançament i es trobaren de nou al desembre per reafirmar la decisió i ho formalitzaren en la 14a sessió plenària del Comitè Central del Partit al gener de 1968.<ref>Ang, p. 352.</ref> La resultant "Resolució 14" era un cop majúscul per a l'oposició domèstica i a l'"obstrucció estrangera". S'havien fet concessions al grup central, però, per acordar que les negociacions eren possibles, però el document essencialment es centrava en la creació d'un "''alçament espontani per tal de guanyar una victòria decisiva en el menor temps possible''»<ref>Doyle, Lipsman and Maitland, p. 56.</ref>

 

L’[[Ambaixada dels Estats Units a Saigon]], un edifici de sis pisos situat en una zona de 1,62 hectàrees, havia estat completat al setembre. A les 02:45 va ser atacat per un equip de 19 sapadors que van fer un forat al mur de {{convert|8|ft|m|adj=mid|-high}} que envoltava el recinte i carregaren. Amb els oficials morts en l’atac inicial i el seu intent d’aconseguir accedir a l’edifici fracassat, els sapadors simplement van ser morts o capturats pels reforços que van desembarcar al sostre de l’edifici sis hores després. A les 09:20, l’ambaixada i rodalia estaven assegurats, amb la pèrdua de 5 estatunidencs.<ref>Willbanks, pp. 34–36.</ref>

Petites esquadres del FNA es desplegaren per la ciutat atacar diversos acantonaments d’oficials i tropa, les llars dels oficials de l’ARVN i comissaries de policia de districte. Proveïts de “llistes negres” d’oficials militars i de funcionaris, començaren a patrullar i a executar tot aquell que poguessin trobar.<ref name=w36/>

 

 

Khe Sanh i els seus 6.000 defensors del Cos de Marines, de l'exèrcit i de l'ARVN estaven envoltats per dues o tres divisions nord-vietnamites, les quals sumaven aproximadament uns 20.000 homes. Durant el setge, que s'estengué fins al 8 d'abril, els aliats van rebre foc de morter, coets i d'artilleria, combinats amb esporàdics atacs d'infanteria a petita escala contra les posicions exteriors. A excepció de la superació de les forces especials dels Estats Units a [[batalla de Lang Vei|Lang Vei]], però, mai no va haver un gran assalt terrestre sobre la base i la batalla es convertí majorment en un duel entre els artillers estatunidencs i nord-vietnamites, combinats amb grans atacs aeris per part de les aeronaus estatunidenques. Al final del setge, els avions de la USAF, del Cos de Marines i de la Marina havien llençat 39.179 tones de bombes en defensa de la base.<ref>Prados and Stubbe, p. 297</ref>

La ruta d'aprovisionament terrestre fins a la base va ser tallada, i el reaprovisionament aeri mitjançant avions de transport es convertí en quelcom extremadament perillós a casa de l'intens foc antiaeri nord-vietnamita. Gràcies als "Super Gaggles" d'alta velocitat que empraven els caces bombarders en combinació d'una gran quantitat d'helicòpters de subministrament, i l'ús dels [[C-130 Hercules]] emprant el mètode [[LAPES]] de lliurament, el transport aeri de mercaderies mai no s'aturà.

 

 

== Referències ==

 

== Fonts ==