Prevere: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
Línia 1:
'''Prevere''' (del [[grec]] πρεσβύτερος, via [[llatí]], ''presbyteros'' que significa "el més ancià", "degà") és un líder religiós.<ref>{{Ref-web|url=http://definicion.de/presbitero/|títol=Definición de presbítero — Definicion.de|consulta= 10 de
[[Fitxer:Template-Priest.svg|miniatura|151x151px|Escut d'armes genèric d'un prevere catòlic.]]
Línia 22:
A l'Església catòlica els preveres són coneguts comunament com a sacerdots o capellans. Tots dos termes en estricte rigor no són sinònims de prevere, ja que sacerdots són tant els bisbes com els preveres, i el terme capellà es refereix a qui posseeix la responsabilitat de la «cura d'ànimes» d'una parròquia, o sigui el rector.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Código de Derecho Canónico|url=http://www.vatican.va/archive/ESL0020/_P1T.HTM|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=LIBRO II DEL PUEBLO DE DIOS PARTE II DE LA CONSTITUCIÓN JERÁRQUICA DE LA IGLESIA SECCIÓN II DE LAS IGLESIAS PARTICULARES Y DE SUS AGRUPACIONES TÍTULO III DE LA ORDENACIÓN INTERNA DE LAS IGLESIAS PARTICULARES (Cann. 460 – 572) CAPÍTULO VI DE LAS PARROQUIAS, DE LOS PÁRROCOS Y DE LOS VICARIOS PARROQUIALES|isbn=}}</ref>
En la teologia catòlica el preverat és el segon grau del [[Orde Sacerdotal|sagrament de l'ordre]] (que consisteix, precisament, en els tres graus del diaconat, preverat i episcopat).<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|capítol=Canon 1009 Paràgraf 1|urlcapítol=|títol=Código de Derecho Canónico|url=http://www.vatican.va/archive/ESL0020/__P3L.HTM|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=Canon 1009 Paragrafo 1|isbn=}}</ref> Per tant, els preveres són [[Home|homes]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Código de Derecho Canónico.|url=http://www.vatican.va/archive/ESL0020/__P3N.HTM|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=LIBRO IV DE LA FUNCIÓN DE SANTIFICAR LA IGLESIA PARTE I DE LOS SACRAMENTOS TÍTULO VI DEL ORDEN (Cann. 1008 – 1054) CAPÍTULO II DE LOS ORDENANDOS|isbn=}}</ref> que han rebut el segon grau del [[Orde Sacerdotal|sagrament de l'ordre]], el més conegut. La seva funció és celebrar l'Eucaristia i administrar els altres sagraments, excepte la confirmació i l'ordenació sacerdotal, reservats al [[bisbe]]. És a dir, poden administrar cinc [[Sagrament|sagraments.]] El preverat és el ministeri que exerceixen els membres de la [[jerarquia]] a la Pastoral: rectors, vicaris i capellans.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Código de Derecho Canónico|url=http://www.vatican.va/archive/ESL0020/_INDEX.HTM|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=http://www.vatican.va/archive/ESL0020/_INDEX.HTM|pàgines=CAPÍTULO VI DE LAS PARROQUIAS, DE LOS PÁRROCOS Y DE LOS VICARIOS PARROQUIALES CAPÍTULO VII DE LOS ARCIPRESTES CAPÍTULO VIII DE LOS RECTORES DE LAS IGLESIAS Y DE LOS CAPELLANES Art. 1 DE LOS RECTORES DE IGLESIAS Art. 2 DE LOS CAPELLANES|isbn=}}</ref>{{Citació|"el ministeri eclesiàstic, d'institució divina, és exercit en diverses ordres per aquells que ja des d'abans s'anomenaven bisbes, preveres i diàcons. Els preveres, tot i que no tenen la cimera del pontificat i depenen dels bisbes en l'exercici de la seva potestat, són, no obstant, units en l'honor del sacerdoci i, en virtut del sacrament de l'ordre, han estat consagrats com a vertaders sacerdots del Nou Testament, a imatge de Crist, summe sacerdot, per predicar l'Evangeli i pasturar els fidels i per celebrar el culte diví."|{{
=== Església ortodoxa i Església copta ===
| |||