The Whales of August: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja infotaules i altres canvis menors
m neteja d'infotaules
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 1:
{{infotaula pel·lícula
| títol original= The Whales of August
| image_width = 240px
| image_caption =
| image2 =
| image2_width = 240px
| image2_caption =
| direcció = Lindsay Anderson
| guió = [[David Berry]]
Linha 13 ⟶ 7:
| muntatge = [[Nicolas Gaster]]
| música = [[Alan Price]]
| direcció musical =
| direcció artística = [[K. C. Fox]] i [[Bob Fox]]
| país = [[Estats Units]]
Linha 24 ⟶ 17:
}}
'''''The Whales of August''''' és una pel·lícula [[Estats Units|estatunidenca]] dirigida per [[Lindsay Anderson]] i estrenada l'any [[1987]].
== Argument ==
 
== Argument ==
Libby Strong ([[Bette Davis]]), una dona cega, i la seva germana Sarah ([[Lillian Gish]]) passen el que potser és el seu darrer estiu a la seva caseta de [[Maine]] davant del mar, on van viure feliçment quan eren més jovenetes i corrien per la platja per a poder veure les balenes. Velles ja les dues, viuen del record dels seus difunts esposos. Separada de la seua filla, l'autoritària i exigent Libby comença a treure de polleguera la seua germana, una dona protectora i amable, amb el resultat que Sarah, encara que dolça i tranquil·la, amb un esperit sensible que ha suportat dures proves, pensa demanar a la filla de Libby que prengui sobre si la responsabilitat de tindre cura de la seua mare, cada vegada més intractable. Entre els seus visitants hi ha el senyor Maranov ([[Vincent Price]]), un [[Aristocràcia|aristòcrata]] [[Rússia|rus]] emigrat i d'avançada edat que sempre ha estat hoste de dones riques i Tisha Doughty ([[Ann Sothern]]), una veïna amable, encara que una mica tocada del cap, la qual troba exasperants les actituds autoritàries i de superioritat de Lilly. Joshua ([[Harry Carey Jr]]) és l'home hàbil que, a petició de Sarah, ha d'instal·lar una finestra panoràmica, a la qual cosa s'oposa Libby, que insisteix egoistament que ella i la seua germana ja són massa velles per a renovacions de qualsevol índole. Durant una invitació a sopar, la brusca i cruel Libby informa Maranov sense embuts que a casa no trobarà cap refugi, i amb una trista dignitat el vell [[gigoló]] replica que ell ja no espera res de la vida. Més tard, Sarah s'excusa davant l'aristòcrata per la grolleria de Libby. Quan arriba un agent de la propietat immobiliària, avisat per Tisha, que creu que la casa està en venda, Sarah l'acomiada molt enutjada. A poc a poc, les germanes arriben a reconèixer la seua mútua interdependència i el film acaba quan Libby cedeix prou com per a encarregar a Joshua que instal·li una finestra panoràmica, encaminant-se les germanes, agafades del braç, fins a la vora de l'aigua.<ref name="Ringgol, Gene, [[1994]].">Ringgol, Gene, [[1994]]. ''Todas las películas de Bette Davis''. RBA Editores, S.A., [[Barcelona]]. {{ISBN|84-47304-70-1}}. Pàgs. 189.</ref>