Ofensiva del Tet: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules de guerres i altres canvis menors |
m bot: - D'acord al cap + D'acord amb el cap |
||
Línia 44:
Durant la tardor de 1967, la qüestió de si l'estratègia estatunidenca de desgast estava funcionant al Vietnam del Sud pesava massa al cap de l'opinió pública estatunidenca i de l'administració del President [[Lyndon B. Johnson]]. El General [[William Westmoreland|William C. Westmoreland]], comandant del [[Comandament d'Assistència Militar, Vietnam]] (''Military Assistance Command, Vietnam'' - MACV) creia que si es podia assolir un "punt d'encreuament" amb una quantitat de tropes comunistes mortes o capturades durant les operacions militars excedien aquelles reclutades, els estatunidencs guanyarien la guerra. Hi havia discrepàncies, però, entre el MACV i les estimacions de l'[[Agència Central d'Intel·ligència]] (CIA) de l'[[orde de batalla]] relatives a la potència de les forces de les guerrilles del FNA al Vietnam del Sud.<ref>Dougan and Weiss, pp. 22–23</ref> Al setembre, membres dels serveis d'intel·ligència del MACV i de la CIA es reuniren per preparar una Estimació Especial Nacional d'Intel·ligència que seria emprada per calibrar l'administració com a d'èxit estatunidenc al conflicte.
[[Fitxer:Gen William C Westmoreland.jpg|thumbnail|esquerra|175px|General [[William Westmoreland|William C. Westmoreland]], [[Comandament d'Assistència Militar, Vietnam|COMUSMACV]].]]
Proveït d'un guany inesperat de la intel·ligència enemiga, recollit durant les operacions [[Operació Cedar Falls|''Cedar Falls'']] i [[Operació Junction City|''Junction City'']], els membres de la CIA del grup creien que el nombre de guerrilles del Front Nacional d'Allibermaent del Vietnam, irregulars i cuades al Sud podia ser de fins a 430.000. El Centre d'Intel·ligència Combinada del MACV, per l'altre costat, mantenia que no podien haver més de 300.000.<ref name="DouganWeiss22">Dougan and Weiss, p. 22.</ref> Westmoreland estava molt preocupat per les possibles percepcions del públic americà a una estimació que s'incrementava, car la força de les tropes comunistes era rutinàriament donat als periodistes durant les conferències de premsa.<ref>Hammond, p. 326.</ref> D'acord
Al maig, el MACV intentà obtenir un compromís de la CIA que mantingués que les milícies del FNAV no constituïen una força de combat, sinó que eren essencialment quintacolumnistes de baix nivell emprats per recollir informació.<ref name="DouganWeiss23">Dougan and Weiss, p. 23.</ref> L'agència respongué que aquesta noció era ridícula, car les milícies eren directament responsables de la meitat de les baixes que patien les tropes americanes. Amb els grups en punt mort, es va demanar a George Carver, adjunt al director de la CIA per a afers del Vietnam, que fes de mitjancer en la disputa. Al setembre, Carver ideà un compromís: la CIA disminuiria la seva insistència d'incloure els irregulars en la comptabilitat final de les forces i afegiria una estimació que explicaria la posició de l'agència.<ref>Hammond, pp. 326, 327.</ref> George Allen, adjunt de Carver, senyalà la responsabilitat de la capitulació de l'agència als peus de [[Richard Helms]], director de la CIA. Creia que «''era un problema polític... [Helms] no volia que l'agència contravingués els interessos polítics de l'administració.''»<ref>Dougan and Weiss, p. 23. This Order of Battle controversy resurfaced in 1982, when Westmoreland filed a lawsuit against [[CBS News]] after the airing of its program, ''The Uncounted Enemy: A Vietnam Deception'', which aired had on 23 January 1982.</ref>
| |||