Jean Cauvin: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i/o estandardització d'infotaules
m bot: - D'acord a {{Harvnb|Cottret|20 + D'acord amb {{Harvnb|Cottret|20
Línia 24:
Joan Calví nasqué a [[Noyon]] ([[Picardia]], a uns 100 km al nord de [[París]]) i era fill de [[Gérard Cauvin]] i Jeanne Lefranc.<ref>Robert Dean Linder. ''The Reformation Era'', (Greenwood Press, 2008), 139.</ref> Fou excel·lent en els estudis i profundament religiós des de jove el 1532.<ref name=Hill>Hans J. Hillerbrand, editor, ''The Reformation, A Narrative History Related by Contemporary Observers and Participants''. Baker Book House, Ann Arbor, MI, 1985. pp. 174 (quoting Beza’s ''Life of Calvin''), 169, 274, 203.</ref>
 
Els seus primers estudis estigueren destinats a la carrera eclesiàstica. La seva formació inicial la rebé al Col·legi de la Marche i al Col·legi de Montaigne, allà hi estudiaren també [[Erasme de Rotterdam]] i [[Ignasi de Loiola]]. El pare de Calví era advocat i el 1523 envià Joan, que aleshores tenia 14 anys, a la [[Universitat de París]] a estudiar humanitats i dret. A instàncies del seu pare, que pretenia que Joan seguís el camí de les lleis, es matriculà a les universitats d'Orléans i de Bourgues.<ref>{{Harvnb|Cottret|2000|pp=8-12}}; {{Harvnb|Parker|2006|pp=17-20}}</ref> El 1532 es doctorà en dret a [[Orleans|Orléans]]. Durant el seu pas pels claustres universitaris entrà en contacte amb les idees humanistes i reformades de la teologia de [[Martí Luter]]. L'abril de 1532, quan tenia 22 anys, publicà un comentari sobre el ''De Clementia'' de [[Sèneca]], treball que posà en evidència els seus dons com pensador. No és del tot clar el moment en què Calví s'adherí al [[protestantisme]], però probablement seria durant els anys de la universitat on el seu pensament hagués canviar, car ell era catòlic a Noyon, on el seu pare era secretari del bisbe.<ref>{{Harvnb|Parker|1975|p=15}}. D'acord aamb {{Harvnb|Cottret|2000|p=20}}, potser hi hagué un conflicte familiar amb la clerecia a Noyon.</ref>
 
D'acord amb una biografia de Calví escrita el 1477 per [[Jérome-Hermès Bolsec]], contrari a les idees calvinistes sobre la predestinació, essent jove sacerdot, Calví hauria estat condemnat a Noyon pel delicte de [[sodomia]], que es castigava amb la foguera. Tanmateix, la sentència li hauria estat commutada per la de ferro candent, per la qual cosa suposadament duia la marca d'una flor de llis a l'espatlla. D'acord amb Bolsec, anys després tindria Calví també a Ginebra el seu amant, qui l'hauria abandonat després de robar-lo. L'estigma de la presumpta homosexualitat de Calví persistí durant segles, essent freqüentment recordat pels opositors a la seva doctrina.<ref>{{ref-llibre|apellidos1=Cervantes-Ortiz|nom1=Leopoldo|títol=Juan Calvino: su vida y obra a 500 años de su nacimiento|data=2010|editorial=Editorial Clie|isbn=978-84-8267-548-0|pàgina=143|url=https://books.google.es/books?id=l0fB6mJRrikC&pg=PA143}}</ref>