Boeing B-52 Stratofortress: diferència entre les revisions

El '''Boeing B-52 Stratofortress''' és un [[bombarder estratègic]] [[avió subsònic|subsònic]] de llarg abast, propulsat per [[motor de reacció|motors de reacció]], fabricat per l'empresa [[Boeing]] i està en servei en la [[Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica]] (USAF) des de [[1955]]. A partir de l'obtenció del contracte el 5 de juny de 1946, el ''B-52'' va passar per diverses etapes de disseny; des del primer prototip d'[[ala (aeronàutica)|ala]] recta propulsat per sis motors [[turbohèlixturbohèlice]] fins al prototip final ''YB-52'', d'[[ala en fletxa]] i propulsat per vuit [[turborreactor]]s. L'avió va realitzar el seu [[primer vol]] el 15 d'abril de 1952 amb [[Alvin M. Johnston|"Tex" Johnston]] com a [[pilot de proves]].<ref group="web">{{ref-web

El 5 de juny de 1946, el ''Model 462'' de Boeing, un avió d¡[[ala (aeronàutica)|ala]] recta propulsat per sis [[motor aeronàutic|motors]] [[turbohèlixturbohèlice]] [[Lockheed J37|Wright T35]], un pes brut de 160000 kg i un radi de combat de 5010 km, va ser declarat com el vencedor del concurs.{{harvnp|Knaack|1988|pp=207–208}} El 28 de juny del mateix any, Boeing va rebre un contracte per 1,7 milions de [[US$|dòlars]] (de 1946) per construir una [[maqueta]] a escala completa del nou avió i realitzar l'[[enginyeria]] i les proves preliminars. No obstant això, l'octubre de 1946, la [[Força Aèria dels Estats Units|Força Aèria]] va començar a expressar la seva preocupació per la gran grandària de l'avió i la seva incapacitat per complir amb els requisits de disseny especificats. Com a resposta, Boeing va crear el ''Model 464'', una versió més petita de quatre motors amb un pes brut de 105000 kg, el qual va ser considerat acceptable, però només per un breu període de temps.{{harvnp|Knaack|1988|p=208}}

Llavors, el novembre de 1946, el Sotscap d'Estat Major de l'Aire per a Investigació i Desenvolupament, el [[general]] [[Curtis LeMay]], va expressar el desig que tingués una velocitat de creuer de 645 km/h, que Boeing va respondre amb un altre avió de 140000 kg. Al desembre d'aquest any, se li va demanar a Boeing que canviés el seu disseny a un bombarder quatrimotor amb una velocitat màxima de 645 km/h, un abast d'uns 19000 km, i amb capacitat per portar [[arma nuclear|armes nuclears]]. L'avió podria arribar a pesar un màxim de 220000 kg. Boeing va respondre amb dos models propulsats pels turbohèlixturbohèlice T35; el ''Model 464-16'', que era un bombarder exclusivament nuclear amb una càrrega útil de 4500 kg, i el ''Model 464-17'', que era un bombarder de propòsit general amb una càrrega útil de 40000 kg. A causa del cost associat a adquirir dos avions especialitzats, la Força Aèria va seleccionar el ''Model 464-17'' amb l'acord que podria ser adaptat per a atacs nuclears.{{harvnp|Knaack|1988|p=209}}

El maig de 1948 el Comandament de Material va demanar a Boeing que incorporés en el disseny l'anteriorment descartat, però ara més eficient, [[motor de reacció]]. Això va donar lloc al desenvolupament d'una altra revisió del projecte de Boeing. El juliol de 1948 el ''Model 464-40'' va substituir els turbohèlixsturbohèlices per [[turborreactor]]s [[Westinghouse J40]].{{harvnp|Knaack|1988|pp=214–215}} No obstant això, el 21 d'octubre de 1948, se li va dir a Boeing que creés un avió completament nou usant els turborreactors una mica més moderns [[Pratt & Whitney J57]].

Els dies 24 i 25 de novembre de 1956, quatre ''B-52B'' de la 93ª Ala de Bombardeig i quatre ''B-52C'' de la [[42ª Ala de Bombardeig]] van realitzar un vol sense escales al voltant del perímetre d'[[Amèrica del Nord]], en l'anomenada Operació ''Quick Kick'', recorrent 25000 km en 31 hores i mitja. El Comandament Aeri Estratègic va assenyalar que el temps de vol podria haver estat reduït en cinc o sis hores si pels quatre [[abastament en vol|reproveïments en vol]] s'haguessin utilitzat veloços [[avió cisterna|avions cisterna]] de reacció en lloc dels [[KC-97 Stratotanker]] d'hèlixshèlices. En una demostració de l'abast global del bombarder estratègic estatunidenc, entre el 16 i el 18 de gener de 1957, tres ''B-52B'' van realitzar un vol sense escales al voltant del món durant l'Operació ''Power Flite'', recorrent 39165 km en 45 hores i 19 minuts (velocitat mitjana de 864,25 km/h) i sent reproveïts en vol en diverses ocasions per avions ''KC-97''. La 93ª Ala de Bombardeig va rebre el [[Trofeu Mackay]] pel seu assoliment.{{harvnp|Knaack|1988|p=243}}