My Fair Lady: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules de composicions musicals i altres canvis menors |
m bot: - d'acord a Lerner, + d'acord amb Lerner, |
||
Línia 22:
A mitjans de la dècada de 1930, el productor de cinema [[Gabriel Pascal]] adquirí els drets per produir la versió cinematogràfica de diverses obres de [[George Bernard Shaw]], entre elles [[Pigmalió (George Bernard Shaw)|''Pygmalion'']]. Però Shaw havia tingut una mala experiència amb ''[[The Chocolate Soldier]]'', una opereta vienesa basada en la seva obra ''[[Arms and the Man]]'', i negà el permís perquè ''Pygmalion'' fos adaptada al teatre musical. Després que Shaw va morir el 1950, Pascal li demanà al lletrista [[Alan Jay Lerner]] que escrigués l'adaptació musical. Lerner i el seu col·lega [[Frederick Loewe]] començaren a treballar, però ràpidament s'adonaren que l'obra violava diverses normes claus per construir un musical: la història principal no era una història d'amor, no hi havia subtrama o una història d'amor secundària, i no hi havia lloc per un cor.
Havien estat diversos, incloent-hi a [[Noël Coward]], [[Cole Porter]],<ref name="love4musicals">http://love4musicals.com/2011/05/05/my-fair-lady/ love4musicals.com – My Fair Lady </ref> [[Oscar Hammerstein II]], qui, amb [[Richard Rodgers]], intentaren adaptar ''Pygmalion'' en un musical i es rendiren en l'intent, dient a Lerner que era una missió impossible, així que Loewe abandonà el projecte durant dos anys. Durant aquest temps, els col·laboradors se separaren i Gabriel Pascal va morir. Lerner havia estat intentant musicalitzar ''[[Lil' Abner]]'' quan llegí l'obituari de Pascal i es trobà ell mateix pensant de nou en ''Pygmalion''. Quan es tornà a reunir amb Loewe, tot semblava que es trobés al seu lloc. Tots els obstacles insalvables que havien trobat pel camí durant els anys anteriors semblaven haver desaparegut quan l'equip s'adonà que l'obra necessitava alguns canvis, i d'acord
Però el [[Chase Manhattan Bank]] estava encarregat del testament de Pascal, i els drets del musical sobre ''Pygmalion'' estaven compartits per Lerner i Loewe i per la [[Metro-Goldwyn-Mayer|MGM]], els executius de la qual advertiren a Lerner que evités desafiar l'estudi. Loewe afirmà que "''començarem a escriure el show sense drets, i quan arribi el moment que es decideixi qui els té, tindrem la feina tan avançada que ens els hauran de donar''".<ref>Lerner, ''The Street Where I Live'', p. 47</ref> Durant 5 meesos Lerner i Loewe van escriure, van contractar dissenyadors i van decidir repartiments. El banc, finalment, els garantí els drets musicals.
| |||