Palma: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Història: Hi afegesc una informació que prové de l'article Muralles de Palma, que no era pertinent en aquell article |
OR |
||
Línia 30:
En el [[segle XX]] va ser protagonista de l'explosió d'un intens auge turístic que la va usar com a destinació de vacances durant les dècades de 1960 i [[1970]]. En l'actualitat constitueix un notable centre econòmic i cultural a nivell insular i autonòmic.
==
Quan [[Quint Cecili Metel Baleàric|Quint Cecili Metel]] va fundar la ciutat, l'anomenà ''Palma''. Durant el període islàmic s'anomenà a la ciutat ''Madina Mayurqa'' (Ciutat de Mallorca), i a l'illa ''Mayurqa''. Amb el rei [[Jaume I]] es traduí el sistema de nominació àrab, i ''[[Mallorca]]'' fou el nom tant de la ciutat com de l'illa; per diferenciar-les s'acostumava a precedir-lo amb les paraules ''ciutat'', ''illa'' o ''regne'', d'acord amb cada intenció, per la qual cosa d'ençà el segle XIII fins al XVIII, sempre les referències a Palma es formulen amb el terme '''Ciutat de Mallorca'''.{{CN|data=juliol de 2015}}
Línia 361:
L'existència d'un [[teatre romà]] ha estat debatuda pels historiadors<ref name=Infotelecom> [http://palma.infotelecom.es/~moranta/ Infotelecom. ''Hipótesis de la existencia de un teatro romano en Palma''] Moranta Jaume, Luis</ref>. Si realment hagués existit, el teatre mateix hauria format part de la muralla que, posteriorment formà part del primer bastió medieval. Alguns fragments d'aquesta muralla -o d'aquesta façana del teatre- poden veure's en els edificis que toquen el [[Passeig del Born (Palma)|Born]], que aleshores era davant del mar. Això reforçaria la hipòtesi de la presència d'un teatre romà obert, com en altres ciutats com ara [[Tarragona|Tarraco]].
Es considera que la base romana de la ciutat permeté la construcció de noves estructures àrabs i cristianes durant l'[[Edat mitjana]]. La [[Catedral de Palma|Catedral]], un exemple clar, fou edificada sobre l'antiga [[mesquita]], i aquesta sobre un temple romà anterior. Ara bé, és curiós que hi ha pocs punts comuns a les dues muralles, ja que el traçat de la muralla medieval fou molt més ambiciós que el de la romana, i abastava un territori urbà molt més extens. Potser l'únic punt en comú seria la façana interior d'un dels bastions portuaris, que arribava fins al [[Palau episcopal de Ciutat de Mallorca|palau del bisbe]].{{fact}}
El [[1115]] fou saquejada i després abandonada per l'expedició comandada per [[Ramon Berenguer III|Ramon Berenguer III el Gran]], comte de Barcelona i de Provença, que aplegà sobretot expedicionaris de Catalunya, Pisa i altres ciutats italianes, Provença, Còrsega i Sardenya contra la pirateria almoràvit. D'aquesta expedició, se n'han trobat restes també a l'[[jaciment arqueològic de l'avinguda Antoni Maura (Palma)|avinguda Antoni Maura]].
| |||