Imperi Espanyol: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Philipp-von-Hutten.png|thumb|esquerra|[[Philipp von Hutten]], un dels conqueridors alemanys de Veneçuela]]

El [[1535]] va arribar [[Georg Hohermuth]] a Coro al costat d'una tropa de 600 persones i [[Philipp von Hutten]]. Aquests van decidir enviar una força expedicionària cap a la zona de Barquisimeto. El 13 de maig van partir dos-cents soldats. Quan van arribar a Barquisimeto, les primeres tropes es trobaven en retirada perquè no podien dominar els grups indígenes. En total hi havia quatre homes del carrer i 40 cavallers a la recerca d'[[El Dorado]]. Els següents mesos van estar en permanent guerra amb els indígenes. Amb ell estaven Esteban Martín i Philipp von Hutten. Les tropes van prendre el camí de Acarigua. Les malalties tropicals i l'ambient tan distintinto al qual no estaven preparats conduir al fet que la meitat dels soldats malalt. Van haver d'esperar fins al gener de 1536 per continuar, amb només 150 soldats de peu i 49 de cavall. La resta es va quedar amb [[Andreas Gundelfingen]] al poble indígena de Ithibona. [[Georg Hohermuth]] va morir el 1540 i Philipp von Hutten fou nomenat nou governador. Philipp von Hutten va romandre fins al gener 1542 a Barquisimeto a l'espera que més homes s'unissin a la seva expedició. Llavors va procedir cap als Llanos i a l'agost arribà a [[Opía]]. Allà es va assabentar que les tropes de Quesada havien creuat cap als Andes a la recerca d'El Dorado i els va seguir fins al Nadal del 1542, quan va entrar en territori dels indis choques. Finalment el 1545 Philipp von Hutten va arribar a la conclusió que no podia conquerir la zona sense més reforços i va emprendre el retorn. L'administració dels Welser va trobar l'oposició dels castellans de l'àrea que els acusaven d'incomplir la tasca de colonització. El conflicte final en territori veneçolà va començar quan [[Juan de Carvajal]], que vivia en Coro, es va dirigir el 1545 a la zona d'[[El Tocuyo]] amb diversos colons i allí es va posar a distribuir els indígenes segons el sistema d'''encomienda''. El [[1546]] en trobar allà la població fundada per Juan de Carvajal Hutten va reclamanr-li la seva acció i finalment Carvajal va capturar-lo a traïció i ordenà decapitar a [[Philipp von Hutten]] i a [[Bartholomäus V. Welser]]. Posteriorment Carvajal va acabar jutjat i fou penjat a la forca.

 

La presència espanyola a les costes de Veneçuela era precària. Després que l'explotació de perles comencés a col·lapsar en Margarida i es descobrissin noves fonts de riquesa a Mèxic, el govern espanyol es va enfocar en aquestes altres regions. És així com el [[1561]], quan el conqueridor rebel [[Lope de Aguirre]] va arribar a Margarida, va aconseguir prendre l'illa amb facilitat. La seva tropa va realitzar matances a l'illa. D'allí va navegar a Borburata el 7 de setembre. Des Borburata va començar un viatge per terra que el portaria a Barquisimeto, on va arribar el 22 d'octubre. En els següents dies es va produir una sèrie d'escaramuces amb els espanyols de la regió que el volien sotmetre. El 27 seria mort per un dels seus seguidors, no abans que hagués matat a la seva pròpia filla, que l'havia acompanyat en la seva travessia des del Perú. El [[1567]] [[Diego de Losada]] va entrar a la vall dels Caracas. Les tropes castellanes van tenir un enfrontament amb les tribus indígenes el 25 de juliol d'aquest any, la Batalla de Maracapana. Aquest es considera com el dia de fundació de la ciutat de [[Caracas|Santiago de León de Caracas]]. El 8 de setembre del mateix any,[[Diego de Losada]] va fundar el port de Nuestra Señora de Carballeda a la costa. El [[1569]] Pedro Malaver de Silva va partir de Castella amb sis-cents soldats, dels quals uns 100 anaven amb les seves dones i fills, 300 esclaus, 200 cavalls, 500 vaques, 1000 ovelles i 200 cochinos i cabres per a colonitzar Veneçuela. Després d'un difícil viatge, va desembarcar a Margarita al maig de 1569. Allà es van quedar 150 colons. D'allí va partir a Borburata. Va passar a València i allà el van abandonar molts colons que venien amb les seves famílies. El [[1576]] [[Juan de Pimentel]] va arribar a [[Caraballeda]] per ser el nou governador, i d'allí va partir a la vall de Caracas, on el [[1578]] va decidir convertir la vila en la nova capital de la província de Veneçuela. Entre [[1579]] i [[1580]] [[Garci González de Silva]] va realitzar les darreres expedicions contra els indis Cumanagoto a la zona dels Valles del Tuy. Els indígenes d'aquestes regions van patir de manera massiva l'arribada de malalties per a les quals no tenien resistència immunològica. Entre les epidèmies més conegudes destaquen la de [[verola]] que va produir en 1580, pel que sembla quan un vaixell portuguès arribat de Guinea amb esclaus africans va portar l'epidèmia. També hi va haver altres epidèmies que van afectar les va delmar les poblacions indígenes a la darreria del {{segle|XVI}}. A poc a poc, els indígenes van ser expulsats de les millors zones de cultiu. El 1583 la comarca de València va patir l'atac de tribus caribs que venien del sud i [[Garci González de Silva]] va rebutjar aquesta incursió.