Ofensiva del Tet: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Corregit: "neta de" |
||
Línia 186:
Els combats tot just havien acabat a Saigon quan les tropes estatunidenques a la província de Quàng Tin patí el que, sense dubte, va ser la derrota estatunidenca més seriosa de la guerra. El 10 de maig dos regiments de la 2a divisió PAVN van atacar [[batalla de Kham Duc|Kham Duc]], el darrer camp de les forces especials del I Cos. 1.800 soldats estatunidencs i sud-vietnamites van quedar aïllats i sota un atac intens quan el MACV va prendre la decisió d'evitar una situació reminiscent del que succeí a Khe Sanh. Kham Duc va ser evacuat per aire sota el foc, i abandonat als nord-vietnamites.<ref>La millor descripció es troba a [[Ronald H. Spector]], ''After Tet''. New York: The Free Press, 1993, pp. 166–175 i a Lieutenant Colonel Allen Gropman, ''Air Power and the Airlift Evacuation of Kham Duc''. Washington, D.C.: Office of Air Force History, 1985.</ref>
Els comunistes tornaren a Saigon el 25 de maig i llançaren una segona onada d'atacs contra la ciutat. Els combats durant aquest fase diferien del "Tet Mau Than" i del "Mini-Tet" en que no s'atacà cap
[[File:Kham Duc Evacuation during Vietnam War May 12th 1968.jpg|thumb|left|200px|Kham Duc durant l'evacuació]]
La fase III de l'ofensiva començà el 17 d'agost i comportà atacs als Cossos I, II i III. Significativament, durant aquesta sèrie d'accions només participaren forces nord-vietnamites. L'ofensiva principal va estar precedida per atacs sobre les ciutats frontereres de [[Tây Ninh]], [[An Lộc]] i [[Loc Ninh]], on s'iniciaren per tal de retirar les tropes defensives de les ciutats.<ref>Spector, p. 235.</ref> Una amenaça contra Da Nang va ser avortada pels marines estatunidencs el 16 d'agost. Seguint amb les seves operacions de neteja de les fronteres, tres regiments nord-vietnamites van pressionar al camp de les forces especials estatunidenques a Bu Prang, a la província de Quang Duc, a només cinc kilòmetres de la frontera amb Cambodja. Els combats acabaren dos dies abans que els nord-vietnamites broke it off; els combats resultaren en la mort de 776 nord-vietnamites, 114 sud-vietnamites i 2 estatunidencs.<ref name="Hoang110">Hoang, p. 110.</ref>
Línia 218:
Vietnam del Sud va ser una nació agitada tant durant com després de l'ofensiva. El conflicte entrava a les ciutats per primera vegada. Mentre que les tropes del govern es traslladaven per defensar les zones urbanes, el Vietcong es mogué per omplir el buit al camp. La violència i la destrucció vista durant l'ofensiva deixà una profunda ferida psicològica a la població civil sud-vietnamita. La confidència en el govern es trencà, car l'ofensiva semblava mostrar que fins i tot amb el gran suport estatunidenc, el govern no podia protegir els seus ciutadans.<ref name="DouganWeiss118">Dougan and Weiss, p. 118.</ref>
[[File:Cholon after Tet Offensive operations 1968.jpg|thumb|right|250px|Civils es mouen entre les runes de les seves llars a Chlon, el molt malmès barri xinès de Saigon]]
El cost humà i material pel Vietnam del Sud va ser enorme: el govern estimà que havien mort uns 14.300 civils, a més de 24.000 més ferits.<ref name="DouganWeiss116">Dougan and Weiss, p. 116.</ref> S'havien generat 630.000 nous refugiats, unint-se als 800.000 més ja desplaçats per la guerra. A finals de 1968, un de cada dotze sud-vietnamites vivia a un camp de refugiats.<ref name="DouganWeiss116"/> Més de 70.000 llars havien estat destruïdes durant els combats i potser unes 30.000 més havien quedat molt malmeses, a més que les infraestructures de la nació havien quedat virtualment destruïdes. L'exèrcit sud-vietnamita havia actuat millor que no pas esperaven els estatunidencs, patint des de una moral molt baixa, amb taxes de deserció que creixien des del 10,5% abans del Tet al 16,5% al juliol.<ref name="Arnold90">Arnold, p. 90.</ref> 1968 va ser l'any més mortífer de la guerra fins
A més a més, a les moltes baixes civils causades per les forces estatunidenques per reconquerir les ciutat del NLF i del NVA, la presència dels combatents del NLF als pobles exposaren les seves bases rurals a atacar. Segons escriu [[Marilyn Young]]:
Línia 229:
Thieu també sospitava molt dels seus aliats estatunidencs, incapaç de creure (com els succeïa a molts sud-vietnamites) que els Estats Units havien estat sorpresos per l'ofensiva. «''Ara que ja s'ha acabat'', preguntà a un funcionari de Washington, ''vostès sabien que venien, oi?''»<ref name="DouganWeiss127">Dougan and Weiss, p. 127.</ref><ref name="Hoang147">Hoang, p. 147.</ref>
La decisió unilateral de Lyndon Johnson el 31 de març de reduir el bombardeig de Vietnam del Nord només confirmà el que Thiệu temia, que els estatunidencs anaven a abandonar Vietnam del Sud als comunistes. Per a Thiệu, l'aturada dels bombardeigs i l'inici de les negociacions amb el Nord no portaria l'esperança pel final de la guerra, sinó «''un temor per la pau''».<ref name="DouganWeiss127"/> No en va ser notificat fins
=== Estats Units ===
| |||