Felip V d'Espanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -en gran mesura +en gran manera
→‎Aspecte: Errada gramatical corregida
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit
Línia 31:
Físicament, Felip V era d'estatura mitjana, tenia els ulls blaus i el cabell ros.{{sfn|González Cremona|1998|p=17}} Alguns dels contemporanis a la seva arribada al tron d'Espanya comenten que, en realitat, el nou monarca no es diferenciava gaire físicament del seu antecessor, [[Carles II d'Espanya|Carles II]], si bé era més robust i estava molt més ben educat.{{sfn|Martín|1998|p=1624}}{{sfn|Martín|1998|p=1625}} Cal esmentar que el pas dels anys i la progressió de la malaltia mental que patia, el van desmillorar molt, i el [[duc de Saint-Simon]] així ho testimonia el [[1721]]:
 
{{Citació|''La primera ojeada que eché al Rey ''[...]'' me asombró tanto que tuve necesidad de hacer grandes esfuerzos para recobrarme. Ningún vestigio noté del duque de Anjou en aquel semblante alargado, distinto, y que decía mucho menos que cuando salió de Francia. Parecía muy encorvado, dismunuído, sacando la barbilla hacia afuera, muy adelante del pecho, los pies muy juntos hasta tocarse y pisarse cuando andaba y las rodillas estaban a más de quince pulgadas una de otra ''[...]''. Lo que me hizo el honor de decirme estaba bien dicho, pero tan lentamente ''[...]'', con un aire tan bobo, que quedé confundido. Una chaqueta sin dorado alguno, de un paño burdo moreno, no mejoraba su cara ni su presencia.|col2=La primera ullada que vaig fer al Rei [...] em va sorprendre tant que vaig tenir la necessitat de fer grans esforços per recobrar-me. Cap vestigi vaig notar del duc d'Anjou en aquell semblant allargat, distint, i que deia molt menys que quan va sortir de França. Semblava molt encorbat, disminuït, traient la barbeta cap a fora, molt endavant del pit, els peus molt junts fins a tocar-se i trepijtar-se quan caminava i els genolls estaven a més de quinze polzades unaun de l'altraaltre [...]. Allò que va fer l'honor de dir-me estava ben dit, però tan lentament [...], amb un aire tan babau, que vaig quedar confús. Una jaqueta sense cap daurat, de drap bast bru, no millorava la seva cara ni la seva presència."|llengua1={{es}}|llengua2={{ca}}|Louis de Rouvroy, duc de Saint-Simon; extret de González Cremona, 1998{{sfn|González Cremona|1998|p=31}} i Zavala, 2007{{sfn|Zavala|2007|p=55}}}}
 
Havia estat educat per [[François Fénelon]], la qual cosa li va garantir una cultura general, incloent-hi coses d'Espanya i el caràcter dels seus habitants, i un cert grau de liberalisme.{{sfn|González Cremona|1998|p=17}}{{sfn|González Cremona|1998|p=18}}{{sfn|Martín|1998|p=1623}} D'altra banda, Felip era fervorosament religiós, de fe indestructible i d'una gran devoció a Déu; d'esperit recte, temia el Diable i s'allunyava del vici. Aquesta consciència religiosa no només es traduïa en uns escrúpols ordinaris per a la seva vida personal, sinó que els va estendre a la vida pública i els deures de la monarquia.{{sfn|Martín|1998|p=1624}}{{sfn|Martín|1998|p=1625}} Aquesta faceta seva li va impedir consumar abans del matrimoni -als divuit anys Felip era encara verge-,{{sfn|González Cremona|1998|p=21}} i va impedir que després tingués cap amant.{{sfn|Zavala|2007|p=49}}