Poesia: diferència entre les revisions

Tal i com s'ha apuntat, Plató tracta la literatura dins un context de tractament filosòfic. És Aristòtil qui, per primera vegada, afronta l'elaboració d'una teoria literària independent. L'obra clau és ''Poètica'' (aprx. 334 ane), dit altrament, la seva obra ''sobre la poesia''. Aristòtil hi introdueix primerament un element força nou quan descriu la poesia. Hi té en consideració que al costat del llenguatge (el "mitjà d'imitació" característic de la poesia), s'hi poden utilitzar en determinades formes, en ultra, altres mitjans com l'harmonia i el ritme. Mitjans reflectits als gèneres dramàtics, a la poesia mèlica i els ditirambes. A més, quan reflexiona sobre la forma d'imitació, fa distinció entre la narració pura o la primera persona (ditirambe) i la narració alternada (èpica), cosa que el porta a una divisió similar a aquella havia fet Plató.

Segons que apunta l'IEC la prosa és la ''forma ordinària del llenguatge, parlant o escrivint, no subjecta a la mesura i al ritme del vers''. La prosa és el que diferencia tradicionalment un text ordinari de la poesia. Efectivament la poesia es caracteritza tradicionalment per una forma de llenguatge que obeeix a unes regles particulars en termes de mètrica, de ritmes o rítmica, escrites o no de forma fixa. S'aconseguix amb aquestes fer cantar el text donant una sonoritat als mots que de forma ordinària no tindrien. Aquest procés pel qual s'aconsegueix melodia i sonoritat, ritme i rítmica, s'anomena '''versificació''' i s'oposa a la prosa.<blockquote>'''Nota:''' la ''prosòdia'' correspon a l'estudi de la mètrica, és a dir, de les regles mitjançant les quals s'obté el resultat melòdic propi de la poesia. El terme ''mètrica'' procedeix de ''metre'' que indica precisament mesura. La mètrica és la qui mesura doncs el recompte de versos, estrofes o síl·labes. Cada llengua o conjunt de llengües té les seves pròpies lleis mètriques.</blockquote>Els poemes es componen de '''versos''' i '''estrofes'''. El vers és la successió de peus mètrics a la poesia quantitativa i de síl·labes ordenades segons un determinat nombre i un cert ritme a la poesia moderna, que s'escriu en una sola ratlla i que, combinada amb altres successions semblants, forma un poema. L'estrofa és el conjunt de versos d'una poesia. Vet ací un exemple il·lustratiu de vers i estrofa:<br /><blockquote>Rodejat de gent i em sento sol.''^{1r vers}''

RodejatFa deja gentmassa idies emque sentono sol.aixequem el vol.''^{''1r2n vers''}''

Cansat de plorar i no trobar consol. ^{3''3rr vers''}