Diferència entre revisions de la pàgina «Química inorgànica»

m
|thumb|right -> |miniatura
m (bot: -en gran mesura +en gran manera)
m (|thumb|right -> |miniatura)
 
=== Compostos de coordinació ===
[[Fitxer:CoEDTA-anion-3D-balls.png|thumb|right|200pxminiatura|L'[[EDTA]] fa un efecte de [[quelat]] a un ió [[cobalt|Co<sup>3+</sup>]] coordinat octaedralment en [Co(EDTA)]<sup>−</sup>]]
{{AP|Química de coordinació}}
Els compostos de coordinació clàssics són els metalls de [[parell solitari|parells solitaris]] d'electrons que resideixen en els àtoms dels grups principals de lligands com H<sub>2</sub>O, NH<sub>3</sub>, [[clorur|Cl<sup>−</sup>]] i [[Cianur|CN<sup>−</sup>]]. En els compostos de coordinació moderns gairebé tots els compostos orgànics i inorgànics es poden utilitzar com a [[lligand]]s. El "metall" normalment és un metall dels grups 3-13, així com els trans[[lantànid]]s i els trans[[actínid]]s, però des d'una certa perspectiva tots els compostos químics es poden descriure com a complexes de coordinació.
 
=== Compostos dels grups principals ===
[[Fitxer:Tetrasulfur-tetranitride-3D-vdW.png|thumb|right|200pxminiatura|El [[tetranitrur de tetrasofre]], S<sub>4</sub>N<sub>4</sub>, és un compost dels grups principals que encara intriga els químics]]
{{VT|Element dels grups principals}}
Aquestes espècies contenen elements dels [[grup de la taula periòdica|grups]] 1, 2 i 13-18 (excloent-ne l'hidrogen) de la taula periòdica. A causa de la seva (sovint) similar reactivitat, els elements del grup 3 ([[Escandi|Sc]], [[Itri|Y]] i [[Lantà|La]]) i del grup 12 ([[Zinc|Zn]], [[Cadmi|Cd]] i [[Mercuri (element)|Hg]]) també s'hi solen incloure.<ref>Greenwood, N. N.; & Earnshaw, A. (1997). Chemistry of the Elements (2nd Edn.), Oxford:Butter worth-Heineken. {{ISBN|0-7506-3365-4}}. (en anglès)</ref>
 
=== Compostos organometàl·lics===
[[Fitxer:N-butyllithium-tetramer-3D-balls.png|thumb|right|200pxminiatura|Els [[Organoliti|reactius organolitis]] se solen trobat en forma polimèrica, tals com l'[[N-buti-lliti|''n''-butil-liti]]]]
{{Article principal|Química organometàl·lica}}
Normalment es considera que els compostos organometàl·lics contenen el grup M-C-H.<ref>C. Elschenbroich, A. Salzer ”Organometallics : A Concise Introduction” (2a ed.) (1992); Wiley-VCH: Weinheim. {{ISBN|3-527-28165-7}}. (en anglès)</ref> El metall (M) en aquestes espècies pot ser bé un element dels grups principals bé un metall de transició. Operacionalment, la definició d'un compost organometàl·lic és més relaxada de manera que també inclou complexos altament [[lipofílic]]s com el [[carbonil metàl·lic]] i, fins i tot, [[alcòxid]]s metàl·lics.
=== Compostos d'agregats ===
[[Fitxer:Decaborane-3D-balls.png|thumb|left|200px|El [[decaborà]] és un potent [[agregat (química)|agregat]] tòxic de [[bor]]]]
[[Fitxer:Fe4S4-3D-vdW.png|thumb|right|200pxminiatura|Els [[agregat de ferro-sofre|agregats de ferro-sofre]] són components centrals de les [[proteïna de ferro-sofre|proteïnes de ferro-sofre]], essencials pel [[metabolisme]] humà]]
{{AP|Agregat (química)}}
Els agregats es poden trobar en totes les classes de [[compost químic|compostos químics]]. D'acord amb la definició més acceptada, un agregat consisteix en la seva mínima forma en un conjunt d'àtoms triangular els quals estan directament enllaçats uns amb els altres. Els complexos dimetàl·lics d'enllaç metall-metall són altament rellevants dins d'aquesta àrea. Els agregats tenen lloc en sistemes inorgànics "purs", en química organometàl·lica, en química dels grups principals i en química bioinorgànica. La distinció entre agregats molt i molt grans i sòlid és una línia molt difuminada. És la base química de la nanociència o [[nanotecnologia]].
821.086

modificacions