Matthias Grünewald: diferència entre les revisions

La darrera obra de Grünewald, el retaule de Tauberbischofsheim, és també la que resumeix tota la seua obra, o sembla almenys resumir tot el que se n'ha conservat. Es tracta d'un gran panell de fusta que porta en l'anvers la Crucifixió i en el revers el Portament de la creu. Val a dir que si la crucifixió és la més monumental i la més estàtica de totes les pintades per l'artista, el portament de la creu és el més dinàmic de tots els seus quadres. Tant en l'una com en l'altra, un Crist monstruós per la seua talla de gegant pesant i l'horrible patiment que deforma el seu rostre, les seues mans i el seu cos, ocupa el centre de l'escena. En la crucifixió, es troba, enmig d'un paisatge sense cap alè de vida, fixat pels claus (sempre en nombre de tres en l'obra de l'artista) grans com piquetes de tenda, entre la [[Mare de Déu]] paralitzada per la pena, com autista, i un [[Sant Joan Evangelista]] plorant de ràbia, retorcent-se les mans, i no obstant també impotent, com immobilitzat en la closca que forma el seu vestit de tela magníficament pintada.

 

En l'altra cara, Jesús és alhora empentat, estirat, alçat i tombat per [[botxí|botxins]] amb els rostres en part tapats per la creu o pels seus propis braços. Curiosament, el nan deforme que li fa una horrible burla, s'assembla, [[barret]] inclòs, a [[Richard Wagner]].