Afer Dreyfus: diferència entre les revisions

Dreyfus va ser repatriat i sotmès a un segon consell de guerra, celebrat a [[Rennes]] el 30 de juny de 1899, al qual novament fou declarat culpable, tot i que la sentència atenuava la pena a deu anys de presó. El president de la república francesa, [[Émile Loubet]], l'indultà el 19 de setembre, però el gest no reconeixia la innocència l'acusat (oimés, la confirmava, perquè l'indult treu la pena sense negar la culpabilitat). Dreyfus continuà lluitant perquè se li reconegués la innocència, cosa que va aconseguir finalment el 12 de juliol de 1906,<ref name="gec"/> quan el [[Tribunal de Cassació]] anul·là definitivament el judici. El 13 de juliol fou reintegrat a la carrera militar només amb el grau de comandant,<ref>{{ref-web |url=http://www.assemblee-nationale.fr/12/dpr/dpr0103.asp |consulta=21 juliol 2017 |títol=Discours de M. Jean-Louis Debré, Président de l'Assemblée nationale |editor=[[Assemblea Nacional Francesa]] |data=13 juliol 2006 |llengua=francès}}</ref> perquè l'exèrcit no li volgué computar el temps transcorregut en una condemna injusta.<ref name="Bredin">{{ref-web |url=https://www.courdecassation.fr/venements_23/colloques_4/2006_55/jean_denis_9164.html |consulta=21 juliol 2017|títol=Intervention de M. Jean-Denis Bredin de l’Académie française. Regards sur l'Affaire Dreyfus |editor=Cort de cassació francesa |data=19 juny 2006 |llengua=francès}}</ref> Una setmana més tard, el 21 de juliol, rebia la distinció de [[Legió d'Honor|Cavaller de la Legió d'Honor]] en el mateix pati de l’Escola militar on havia estat degradat, de manera despietada, el 5 de gener del 1895.<ref name="Bredin"/>

 

 

El 1930, l'antic agregat militar alemany a l'ambaixada parisenca, el coronel Schwartzkoppen, reivindicà finalment Dreyfus en confirmar que el real traïdor havia sigut el major Esterhazy.