George Walker Bush: diferència entre les revisions

== Política Interior i Internacional ==

George W. Bush era el president dels [[Estats Units]] durant l'[[Atemptats de l'11 de setembre de 2001|atac terrorista de l'11 de setembre del 2001]] amb avions de passatgers contra les torres bessones del World Trade Center de [[Nova York]].

Com a resposta als atacs, l'administració nord-americana inicià una política d'atac contra el terrorisme islamista radical. Aquesta política portà a la invasió de l'[[Afganistan]] (i [[Guerra de l'Afganistan (2001)|la guerra al mateix país]]) el 2002, per perseguir els [[Talibà|talibans]] que havien perpetrat l'atac, i la de l'[[Invasió de l'Iraq de 2003|Iraq]] el 2003. Per aquesta segona intervenció l'administració americana va al·legar una suposada vinculació entre terroristes integristes islamistes i el règim dictatorial d'en [[Saddam Hussein]].

 

[[Iraq]] fou acusat pels [[Estats Units]] de possessió d'[[Arma de destrucció massiva|armes de destrucció massiva]] i de voler cedir-les a terroristes islamistes radicals. L'[[Agència Internacional de l'Energia Atòmica]], amb inspectors a l'Iraq, negà les acusacions de possessió d'armes de destrucció massiva i demanà sempre més temps per a poder demostrar la inexistència d'aquestes. La pressió dels [[Estats Units]] no va ser prou com per a guanyar la votació en el [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides]] i va començar a enviar tropes a la zona amb la intenció d'atacar l'[[Iraq]] sense l'autorització de l'[[ONU]]. Segons els seus opositors, l'Administració es va saltar la legalitat internacional. En l'operació el recolzaren: països de la Polinèsia, ex-repúbliques soviètiques, petits estats centre-americans i del carib, i el [[Regne Unit]], [[Espanya]] i [[Portugal]], entre d'altres.

Mentrestant, milers de persones a tot el món varen iniciar campanyes per a la mobilització social en contra de l'atac "il·legítim" dels [[Estats Units]] a l'[[Iraq]] i que culminà en la primera [[Manifestacions mundials contra la guerra d'Iraq|manifestació simultània a tot el món]], l'11 de març del 2003. A [[Barcelona]] les mobilitzacions van ser liderades per la [[Plataforma Aturem la Guerra]] i la policia va comptabilitzar 1.300.000 manifestants.