Astronomia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|250px -> |miniatura
miniatura
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 1:
{{ocupació}}
[[Fitxer:Ant Nebula.jpg|thumbminiatura|La [[nebulosa planetària]] «de la formiga» [[Menzel 3]] (Mz3). L'ejecció de gas, des del centre d'una estrella moribunda segueix uns patrons simètrics]]
{{portal|Astronomia}}
L{{'}}'''astronomia''' és la [[ciència]] que estudia l'[[univers]] i els cossos celestes o [[astre]]s, a partir de la informació que ens n'arriba per la [[radiació electromagnètica]], tant pel que fa a la posició i moviment en l'[[esfera celeste]] com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució ([[astrofísica]]). [[Etimologia]]: la paraula ''astronomia'' prové del mot [[Grec antic|grec]] αστρονομία ('astronomia'), combinació dels mots άστρον (''astron''), que significa 'estrella', i νόμος (''nomos''), 'llei'.
Línia 14:
Allà on es van desenvolupar les civilitzacions, de les quals es poden destacar els [[Caldea|caldeus]], [[Egipte|egipcis]], l'[[antiga Grècia]], l'[[Índia]] i [[Antiga Xina|Xina]], es van construir observatoris astronòmics i les idees sobre la natura de l'[[univers]] es van començar a investigar. Es van desenvolupar les primeres idees sobre el moviment dels [[planetes]] i sobre la natura del [[Sol]], la [[Lluna]] i la [[Terra]] en un univers explorat [[filosofia|filosòficament]]. Això inclou especulacions sobre la natura esfèrica de la Terra i la Lluna, la rotació i el moviment de la Terra en els cels.
 
[[Fitxer:NGC602 Edit1.jpg|thumbminiatura|El [[Petit Núvol de Magalhães|petit núvol de Magalhães]]]]
Alguns descobriments astronòmics notables es varen fer abans de l'aplicació del telescopi. Per exemple, l'[[obliqüitat]] de [[eclíptica|l'eclíptica]] fou estimat en el [[1000 aC]] pels xinesos. Els [[Astronomia babilònica|caldeus]] descobriren que els [[eclipsis de Lluna]] seguien un cicle recurrent anomenat ''[[saros]]''.<ref>[https://archive.is/20120524183445/sunearth.gsfc.nasa.gov/eclipse/SEsaros/SEsaros.html Eclipses and the Saros] NASA. Cercat el 28-10-2007.</ref> En el [[segle II aC]], [[Hiparc de Nicea|Hiparc]] estimà la mida i la distància de la [[Lluna]].<ref>[http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/~history/Biographies/Hipparchus.html Hipparchus of Rhodes] School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. cercat el 28-10-2007.</ref>
 
Línia 35:
 
== Branques de l'astronomia ==
[[Fitxer:Volta della stanza della segnatura 06 primo motore.jpg|thumbminiatura|[[Urània]], la [[muses|musa]] grega de l'astronomia]]
L'astronomia es pot dividir en quatre grans branques:
 
Línia 92:
 
=== Estudi dels objectes celestes ===
[[Fitxer:Solar sys.jpg|thumb|350pxminiatura| Posició figurada dels planetes i el Sol en el sistema solar, separades per planetes interiors i exteriors]]
==== El sistema solar des de l'astronomia ====
L'estudi de l'univers o cosmos, i més concretament del sistema solar, ha plantejat una sèrie d'interrogants i qüestions, per exemple com i quan es va formar el sistema, per què i quan desapareixerà el Sol, per què hi ha diferències físiques entre els planetes, etc.
Línia 101:
El Sol és l'estrella que, per l'efecte gravitacional de la seva massa, domina el sistema planetari que inclou la Terra. És l'element més important en el nostre sistema i l'objecte més gran, que conté aproximadament el 98% de la massa total del sistema solar. Mitjançant la radiació de la seva energia electromagnètica, aporta directament o indirecta tota l'energia que manté la vida a la Terra. Sortint del Sol, i escampats per tot el sistema solar en forma d'espiral, tenim el conegut com a [[vent solar|''vent'' ''solar'']], que és un flux de partícules, fonamentalment [[protó|protons]] i [[neutrons]]. La interacció d'aquestes partícules amb els pols magnètics dels planetes i amb [[Atmosfera terrestre|l'atmosfera]] genera les [[aurora polar|aurores polars]] boreals o australs. Totes aquestes partícules i radiacions són absorbides per l'atmosfera. L'absència d'aurores durant el [[mínim de Maunder]] s'atribueix a la manca d'activitat del Sol.
 
[[Fitxer:Polarlicht.jpg|thumbminiatura|left|300pxesquerra| Un dels fenòmensfenomens més desconcertants i impactants que es pot observar en el nostre planeta són les aurores boreals. Van ser un misteri fins fa poc, però recentment han estat explicades, gràcies a l'estudi de l'astronomia del Sol]]
A causa de la seva proximitat a la Terra i com és una estrella típica, el Sol és un recurs extraordinari per a l'estudi dels fenòmens estel·lars. No s'ha estudiat cap altra estrella amb tant de detall. L'estrella més propera al Sol és a 4,3 anys llum.
 
Línia 110:
== Astronomia ''amateur'' ==
{{principal|Astronomia amateur}}
[[Fitxer:Dobson class.jpg|thumbminiatura|upright|Un [[telescopi Dobson]] de mides moderades, construït per uns aficionats]]
 
L'astronomia és una de les ciències en què els aficionats poden contribuir més.<ref>{{ref-publicació