Univers: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - d'acord al model + d'acord amb el model
m |thumb|350px -> |miniatura
Línia 35:
El desplaçament cap al roig es refereix al fet que els astrònoms han observat que hi ha una relació directa entre la distància a un objecte remot (com una galàxia) i la velocitat amb què s'està allunyant. En canvi, si aquesta expansió ha estat contínua en tota l'edat de l'univers, llavors en el passat aquests objectes distants que continuen allunyant-se van haver d'estar una vegada junts. Aquesta idea dóna peu a la teoria del ''big bang''; ''el model dominant en la cosmologia actual''.
 
[[Fitxer:CMB Timeline300 no WMAP.jpg|thumb|350pxminiatura|Model prevalent de l'origen i expansió de l'[[espaitemps]] i el que conté (cliqueu en la imatge per veure-ho millor)]]
Durant l'era més primerenca del ''big bang'', es creu que l'univers era un calent i dens [[plasma (estat de la matèria)|plasma]]. A mesura que anava avançant l'expansió, la temperatura anava caient a ritme constant, fins al punt en què els [[àtoms]] es van poder formar. En aquella època, l'energia de fons es desacoblava de la matèria i va ser lliure de viatjar a través de l'espai. L'energia sobrant va continuar refredant-se a mesura que s'expandia l'univers i avui forma el [[radiació còsmica de fons|fons còsmic de microones]]. Aquesta radiació de fons és remarcablement uniforme en totes direccions, circumstància que els cosmòlegs han intentat explicar com a reflex d'un període d'hora d'[[univers inflacionari|inflació còsmica]] després del ''big bang''.
 
Línia 94:
 
=== Contingut ===
[[Fitxer:Hubble ultra deep field high rez edit1.jpg|thumb|350pxminiatura|[[Camp ultra profund del Hubble|Camp ultraprofund del Hubble]], imatge d'una petita regió del [[cel]], a prop de la [[constel·lació]] del [[Forn (constel·lació)|Forn]]. La llum de les galàxies més petites i més [[desplaçament cap al vermell|desplaçades cap al vermell]] es va originar fa aproximadament 13 mil milions d'anys]]
L'univers observable actual sembla tenir un espaitemps geomètricament pla, contenint una densitat massa-energia equivalent a 9,9 × 10<sup>-30</sup> grams per centímetre cúbic. Els constituents primaris semblen consistir en un 73% d'[[energia fosca]], 23% de [[matèria fosca]] freda i un 4% d'àtoms. Així, la densitat dels àtoms equivaldria a un nucli d'hidrogen senzill per cada quatre metres cúbics de volum.<ref>{{ref-web| autor = Gary Hinshaw |data = 10 de febrer de 2006|url = http://map.gsfc.nasa.gov/m_uni/uni_101matter.html|títol = What is the Universe Made Of?|editor = NASA WMAP|consulta= 1 de març de 2007}}</ref> La naturalesa exacta de l'energia fosca i la matèria fosca freda continua sent un misteri. Actualment, s'especula que el [[neutrí]] (una partícula molt abundant en l'univers) tingui, encara que mínima, una massa. En cas de comprovar-se aquest fet, podria significar que l'energia i la matèria fosca no existeixen.