Pila Leclanché: diferència entre les revisions

La '''pila Leclanché''' o '''cel·la Leclanché''' és una [[cel·la electroquímica]] primària que va ser inventada i [[patent]]ada per [[Georges Leclanché]] el 1866. Contenia una [[dissolució]] conductora ([[electròlit]]) de [[clorur d'amoni]], un [[càtode]] (pol positiu) de [[carboni]], un despolaritzador de [[diòxid de manganès]] i un [[ànode]] (terminal negatiu) de zinc.<ref>[http://books.google.cat/books?id=AoG5HyboD_IC&pg=PA62 Electricitat industrial], Part 1. Chester L. Dawes. [[Editorial Reverté]], 1978

{{ISBN|84-291-3020-9}}. Pàg 62</ref> La pila Leclanché era essencialment una versió independent d'una bateria de vas de terrissa porosa, i el seu disseny va ser bastant copiat.<ref>The Electrical Review, 1892. Pàg 68.</ref> La química d'aquesta pila va ser, més tard, adaptada amb èxit per a la fabricació de [[pila seca|piles seques]].

 

A la cel·la Leclanché original, el despolaritzador, fet de [[diòxid de manganès]] atapeït, estava empaquetat dins d'un vas porós, i una barra de carboni s'introduïa en el centre perquè actués com càtode. L'ànode, que era una barra de [[zinc]], estava submergit juntament amb el vas anterior en una dissolució de [[clorur d'amoni]]. La dissolució líquida actuava com l'[[electròlit]], que penetrava a través del vas porós per fer contacte amb el càtode.

 

=== Cel·la de blocs d'aglomerat ===