Tinença de Benifassà: diferència entre les revisions

Durant el [[al-Àndalus|període musulmà]] hi havia un castell que controlava la comarca, el castell de Beni-Hassan, d'on li ve el nom. Aquestes terres, conquerides cap a l'any [[1230]], van passar a ser administrades directament pel govern del [[Principat de Catalunya|Principat]] entre els anys [[1260]] i [[1262]], juntament amb la totalitat dels termes de [[Vallibona]] (dins de la comarca dels [[Ports]]) i [[Rossell]]. Amb aquesta adscripció, el [[Principat de Catalunya|Principat]] dominava la totalitat de la conca del riu [[Riu Sénia|Sénia]].

 

El rei [[Jaume I]] manà construir un monestir al costat del castell, que fou la primera fundació de l'[[orde del Cister]] al [[Regne de València]]. Tota la comarca pertangué en [[feu]] a l'abat del monestir, que hi va constituir una "[[tinença]]". Els límits amb [[Beseit]] no eren del tot clars i es va demanar que emetés un arbitratge per resoldre el litigi el [[Ducat d'Íxar|duc d'Íxar]], que donà la raó als beseitans, i per aquest motiu avui en dia encara es poden veure dins del terme de Beseit diverses creus del monestir de Benifassà tallades a les roques.