Salmonel·losi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
Línia 6:
La salmonel·losi és una malaltia de transmissió alimentària, especialment per aliments d'origen animal; poden aparèixer en brots en [[escola|escoles]], [[guarderia|guarderies]], [[Restaurant|restaurants]] i [[Residència d'ancians|residències d'ancians]]. El període d'incubació és en general entre dotze e trenta-sis hores, de vegades fins a sis i quaranta-vuit hores. La salmonel·la habita normalment a la superfície dels ous, la pell de tomàquets i d'aquells fruits i verdures que tenen contacte amb la terra.
La mida del [[inoculació |inòcul]] de ''salmonel·la'' requerit per causar malaltia simptomàtica en adults sans no està ben establert. En general, es necessita una inoculació relativament gran, entre <math> 10^5 </math>i <math> 10^6 </math> organismes.<ref name="romerocaballero2">{{
En ser aquests bacteris molt poc resistents als mitjans àcids, no sobreviuen a l'estómac. No obstant això, un [[pH]] estomacal artificialment elevat, poc àcid, redueix enormement el nombre d'organismes necessari per a provocar símptomes. Els microorganismes que arriben fins a l'intestí es topen amb altres dos defenses: la rapidesa del trànsit intestinal i la flora bacteriana normal. Els que aconsegueixen vèncer aquestes defenses, s'adhereixen a la mucoses i produeixen ja sigui un patró secretor ([[diarrea]] aguda aquosa), o bé un invasor (malaltia clínica coneguda com [[febre entèrica]], [[febre tifoide]] o [[febre paratifoide]]).<ref name="romerocaballero2" /> <ref name="gorbach" />
La [[febre tifoide]] és una altra de les malalties que poden ocasionar els bacteris del gènere ''Salmonel·la ''. Habitualment aquesta malaltia la provoquen soques de ''Salmonel·la enterica'' susp. ''Enterica'' serotip ''typhi'' ( ''Salmonel·la'' ''typhi ''). L'únic [[reservori natural |reservori]] de ''Salmonel·la'' ''typhi'' és l'home, de manera que es transmet de persona a persona.<ref>BRAVO PÉREZ, Rigoberto, PUGA TORRES, Mario Santiago, BARREIRO VIERA, Dionys et al. Presentación de un caso atípico de fiebre tifoidea. Rev Cub Med Mil. [online]. ene.-mar. 2002, vol.31, no.1 [citado 31 octubre de 2007], p.54-57. Disponible en la World Wide Web: [http://scielo.sld.cu/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0138-65572002000100009&lng=es&nrm=iso]. {{ISSN|0138-6557}}
La [[febre paratifoide]] té certes similituds amb la [[Febre tifoide|febre tifoid]]<nowiki/>e; però té un curs més benigne. Aquesta malaltia la solen produir els serotips Paratyphi A, Paratyphi B i Paratyphi C. Les infeccions per ''S.'' Paratyphi A són comuns en [[Àfrica]]; la paratifoide B, més freqüent en [[Europa]], es presenta com una [[gastroenteritis]] severa, i la paratifoide C és una infecció rara, generalment vista al [[Extrem Orient]] que es presenta com una [[septicèmia]].
Línia 22:
Qualsevol aliment cuinat de manera imperfecta o no cuinat, especialment són un bon vehicle de transmissió: la llet, la carn d'aus o els ous (aquests surten pel mateix conducte de la [[femta]]) i atès que la salmonel·la és un [[Firmicuts|enobacteri]], que contamina l'ou, és important tenir pràctiques d'higiene en la seva manipulació,
El seu temps de supervivència en aliments a temperatura ambient és de diversos dies arribant fins i tot als límits següents:<ref>{{
*[[mantega]]: fins a 10 setmanes
| |||