Talarn: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
- n/d
m |250px|thumb -> |miniatura
Línia 27:
 
== Geografia ==
[[Fitxer:Talarn. Vista general des del nord 1.JPG|250px|thumbminiatura|esquerra|La vila des de la Font de Caps]]
Termes municipals limítrofs (l'antic terme municipal de [[Tremp]] queda totalment envoltat pel de Talarn):
{{Límits| E=[[Tremp]]| NE=[[Isona i Conca Dellà]]| N=[[Salàs de Pallars]]| NO=[[Tremp]]| O=[[Tremp]]| SO=[[Castell de Mur]]| SE=[[Gavet de la Conca]]| S=[[Tremp]] [[Castell de Mur]]}}
Línia 65:
 
===Vila de Talarn ===
[[Fitxer:Talarn des del nord.JPG|250px|thumbminiatura|drets|La vila de Talarn des del nord]]
La vila de Talarn històrica és una antiga plaça forta medieval, amb muralles, torres als portals i als angles principals i portals d'accés a la [[vila closa]]. Una bona part de les muralles ja no existeix, en part perquè van ser aprofitades com a elements constructius de les cases que es van anar dreçant damunt d'elles, però una part de les torres i portals encara són ''in situ''. De tota manera, la constitució urbana com a vila closa és perfectament recognoscible avui dia.
 
L'església parroquial és dedicada a [[Sant Martí de Talarn|sant Martí]]. Tot i constar documentada des del [[1097]], el temple actual és principalment de la reconstrucció del [[1639]]. És d'una sola nau, de grans dimensions, i té un orgue del [[1748]], construït per Josep Bosch de Serinyena, constructor d'orgues d'una família molt acreditada en aquell temps. Ha estat restaurat el [[1975]], i torna a ser una de les joies de Sant Martí de Talarn.
 
[[Fitxer:Talarn. Plaça Major 3.JPG|250px|thumbminiatura|esquerra|Meitat de ponent de la plaça Major]]
El [[Castell i vila de Talarn|castell de Talarn]] era en el lloc més elevat i oriental de la [[vila closa]], on encara avui dia es poden veure algunes restes. S'hi conserva la Torre de la Presó i el Pla del Castell, l'antic pati d'armes. En el que es conserva es pot observar un diàmetre de 2,7 m. a la torre, una alçada de 6, amb dos relleixos a 2,9 i 3,9 m. del terra, i amb uns gruixos, en els murs adjacents, de 180 cm.
 
Línia 109:
 
===Alta-riba ===
[[Fitxer:Talarn. Alta-riba 1.JPG|250px|thumbminiatura|dreta|La masia i antiga quadra d'Alta-riba]]
La quadra d'[[Casa Alta-riba|Alta-riba]] és un petit territori del terme de Talarn, documentat des de molt antic. Hi havia hagut castell i església, dels quals no queda res. És a l'extrem sud del terme de Talarn, molt a prop del poble de [[Puigcercós (Tremp)|Puigcercós]], davant seu i a l'altra banda de la carretera [[C-13]].
 
===El Calvari ===
[[Fitxer:Talarn._El_Calvari.JPG|250px|thumbminiatura|esquerra|L'ermita del Calvari]]
Per la seva proximitat a la vila, l'ermita del Calvari pren un protagonisme dins de la vida de la vila. Antigament era el destí final d'algunes de les processons religioses, així com de la benedicció del terme.
 
Línia 120:
 
===Encús ===
[[Fitxer:Talarn. Castilló d'Encús. Les vinyes 1.JPG|250px|thumbminiatura|dreta|Les vinyes de muntanya d'Encús]]
Al nord del terme, prop del límit amb l'antic terme de [[Gurp de la Conca]], actualment del terme municipal de [[Tremp]] hi ha el territori d'Encús. No es conserven vestigis de l'antic castell d'Encús, o castell de Castelló d'Encús, però sí del poblat que en depenia, [[Castelló d'Encús]], amb l'[[Santa Maria de Castelló d'Encús|església de Sant Martí]], sufragània de Sant Martí de [[Rivert]].
 
Línia 204:
 
===Infraestructures===
[[Fitxer:Talarn. Pont del ferrocarril 1.JPG|250px|thumbminiatura|esquerra|El pont del ferrocarril damunt del barranc de Seròs]]
Les comunicacions amb Talarn són exclusivament a través de carretera, atès que la línia de ferrocarril de Lleida-Pirineus a [[la Pobla de Segur]] passa pel terme, exactament per un túnel que parcialment travessa per sota la vila, però no hi té cap mena d'estació. Per poder-lo agafar cap anar a l'[[Estació de Tremp]], bastant propera, o a la més llunyana de [[Estació de Salàs de Pallars|Salàs de Pallars]]. Tot i no haver-hi estació, hi ha una obra relacionada amb el ferrocarril molt notable: es tracta del pont damunt del [[barranc de Seròs]], de cinc arcades de mig punt suportades per pilars alts i esvelts, lleugerament piramidals. Un ràfec amb mènsules d'inspiració romànica coronen el pont. Es tracta d'una bella obra d'enginyeria del {{segle|XX}}.