Pesta porcina clàssica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Amaga -> Referències
m Tipografia
Línia 9:
La pesta porcina clàssica està produïda per un [[virus]] del gènere [[Pestivirus]] de la família Flaviviridae (antigament classificat dins de la família dels [[Togaviridae]]). La partícula vírica amb embolcall, té un diàmetre entre 40 i 50 nm, amb una [[Nucleocàpsida |nucleòcapsida]] de forma icosaèdrica. És un virus [[ARN monocatenari]] amb polaritat positiva. Presenta una longitud de 12.284 [[nucleòtids]] (12,3kb). El [[genoma]] d'aquest virus actua com ARNm, per donar lloc finalment a proteïnes madures. La replicació té lloc al citoplasma i no provoca un [[efecte citopàtic]] en la cèl·lula infectada.
 
Com a propietats fisico-químiques s'ha observat que aquest virus és estable a un pH entre 5 i 10 i a temperatures entre -20 i -70  °C. A més pot ser inactivat amb [[Dissolvent orgànic|dissolvents orgànics]], [[hipoclorit]] 2%, [[hidròxid sòdic]] 2%, [[fenol]] 5% o [[cresol]] 6%.
 
La supervivència del virus en l'exterior depèn tant del medi ambient com del medi en el que es trobi protegit (sang, saliva, femtes...). S'ha vist que és un virus resistent a la [[dessecació]] i al medi extern, però no tant com el virus de la [[pesta porcina africana]] (PPA). La [[putrefacció]] el destrueix als 1-3 dies si no es troba protegit i en locals deshabitats sol desaparèixer entre 1-15 dies. No obstant, en femtes, orina i secrecions pot romandre molts més dies. El virus de la PPC pot sobreviure mesos en carn refrigerada i anys en carn congelada. Es pot destruir amb cocció a 65,5  °C o més, durant uns minuts, encara que cal recordar que l'únic hoste són els [[suids]].
 
El VPPC es troba relacionat antigènica i genèticament amb altres dos virus que formen part del mateix gènere Pestivirus com és el cas del [[virus de la diarrea viral bovina]] (VBVD) i el [[virus de la malaltia de Border]] (BD). Ambdós virus són patògens per als [[remugants]], encara que el VBVD pot infectar també al ramat porcí causant infeccions i lesions amb un quadre clínic similar al de la pesta porcina clàssica. Entre el VPPC i el VBVD s'han trobat zones d'alta homologia en les proteïnes i en el genoma (66% al 74% en nucleòtids i fins a un 85% en aminoàcids, depenent de la soca). S'ha comprovat que algunes soques de VPPC indueixen anticossos neutralitzants davant el VBVD, i que porcs inoculats amb VBVD poden ser immunitzats parcialment davant PPC.<ref name="FAO">{{ref-web|url=http://www.rlc.fao.org/es/prioridades/transfron/ppc/ |títol=Peste Porcina Clásica|editor=Oficina Regional de la FAO para América Latina y el Caribe}}</ref>
Línia 57:
 
Forma aguda: els primers signes apareixen després d'un període d'incubació de 2 a 6 dies.
* Símptomes: febre alta (41&nbsp; °C), anorèxia, letargia, hemorràgies i cianosis a la pell, conjuntivitis, estrenyiment transitori seguit de diarrea, vòmits ocasionals, [[dispnea]], tos, [[atàxia]], convulsions. Mortalitat pròxima al 100% en un temps d'una a dues setmanes.
* Lesions: les lesions macroscòpiques més característiques són hemorràgies generalitzades, generalment petequials. Les [[petèquies]] es donen més sovint als ronyons, a la bufeta de l'orina, als ganglis limfàtics seguits de la melsa, la laringe, etc. També es poden trobar infeccions bacterianes secundàries.