Obre el menú principal

Canvis

28 bytes afegits ,  fa 1 mes
m
Format
[[Fitxer:Kupfer Nugget.jpeg|thumbminiatura|Palleta de [[coure]]<ref name="Regnault1745">{{ref-llibre|autor=Noel Regnault|títol=Les entretiens physiques d'Ariste et d'Eudoxe: ou physique nouvelle en dialogues qui renferme précisément ce qui s'est découvert de plus curieux & de plus utile dans la Nature|url=http://books.google.cat/books?id=i1NAAAAAcAAJ&pg=PA212|any=1745|editorial=David|pàgines=212}}</ref> ]]
[[Fitxer:Mangan 1.jpg|thumbminiatura|[[Manganès]]]]
[[Fitxer:Bille-Hg.jpg|thumbminiatura|[[Mercuri (element)|Mercuri]]]]
S'anomena '''metall''' als [[element químic|elements químics]] que poden formar [[catió|cations]] i [[enllaç iònic|enllaços iònics]]. Els '''metalls''' constitueixen un dels grups principals d'elements, junt amb els [[no metall]]s, [[semimetall]]s i [[gas noble|gasos nobles]]. En la taula periòdica, els elements que van en diagonal del [[bor]] al [[poloni]] es consideren [[semimetall]]s, els que se situen a l'esquerra són els '''metalls''', i els que apareixen a la dreta són els [[no metall]]s.
 
 
== Història ==
[[Fitxer:Copper adze.jpg|thumbminiatura|Eines de coure datades prop de 3000 aC. [[Antic Egipte]].]]
 
Metalls com l'[[or natiu|or]], la [[plata nativa|plata]] i el [[coure natiu|coure]], van ser utilitzats des de la [[prehistòria]].<ref>[http://www.britishmuseum.org/research/research_publications/online_research_publications/prehistoric_metal_artefacts.aspx Eines prehistòriques de metall. Museu Britànic.](en anglès)</ref> Encara que al principi només es feien servir si es trobaven fàcilment en estat metàl·lic pur (en forma d'elements natius), a poc a poc es va anar desenvolupant la tecnologia necessària per obtenir nous metalls a partir dels seus minerals, fonent-los en un forn amb carbó de fusta.<ref name="JosephKundig1999">{{ref-llibre|nom=Günter |cognom=Joseph|nom2=Konrad J. A. |cognom2=Kundig| títol=Copper: its trade, manufacture, use, and environmental status|url=http://books.google.cat/books?id=1hSJcC9zwFIC&pg=PA1 |data= juny 1999|editorial=ASM International|isbn=9780871706560|pàgines=1–}}</ref>
 
== Propietats físiques ==
[[Fitxer:Gallium crystals.jpg|thumbminiatura|dreta| Cristalls de [[gal·li]].]]
 
En general, els metalls presenten una gran [[conductivitat elèctrica]] i [[Conductivitat tèrmica|tèrmica]], [[lluïssor]] i alta [[densitat]], a més presenten la propietat de deformar-se sense fracturar-se quan són sotmesos a esforços. També hi ha diversos metalls, els [[Metall alcalí|alcalins]] i els [[alcalinoterri]]s, que tenen una baixa densitat, duresa i punt de fusió, a més són extremadament reactius i per això és estrany de trobar-los en forma d'element metàl·lic.
 
=== Mal·leabilitat i ductilitat ===
[[Fitxer:Hot metalwork.jpg|thumbminiatura|Metall roent escalfat per un [[ferrer]] per ser treballat .]]
 
La natura no direccional dels enllaços metàl·lics és la primera causa de la [[mal·leabilitat]] i la [[ductilitat]] dels metalls. Els plans d'àtoms de metall poden lliscar sobre els altres sotmesos a pressió, gràcies a la capacitat de deformació del cristall. Quan els plans d'un [[enllaç iònic]] llisquen sobre d'altres, el canvi resultant sobre la localització dels ions amb càrrega idèntica que esdevenen propers provoca l'[[Exfoliació (mineralogia)|exfoliació]] del cristall. En el cas dels [[Enllaç covalent|enllaços covalents]] el que s'observa és la [[Fractura (mineralogia)|fractura]].
 
== Obtenció ==
[[Fitxer:GoldNuggetUSGOV.jpg|thumbminiatura|225px|Un fragment d'[[or]] natiu]]
 
Alguns metalls es troben en forma d'[[element químic|elements]] natius, com l'or, la plata i el coure, tot i que no és l'estat més usual.
33.981

modificacions