Steven Spielberg: diferència entre les revisions

1985 va ser un punt d'inflexió en la vida laboral i familiar, i aborda temes diferents, menys orientats cap al cinema anomenat «d’entreteniment» i més orientats cap a la història. Dirigeix ''[[El color púrpura]]'', la seva primera pel·lícula "seriosa" i "compromesa", que va rebre crítiques discordants i un gran èxit. Treta de la novel·la d’[[Alice Walker]], la pel·lícula, discretament feminista i antiracista explica la història d'una dona negra ingènua i ignorant que a principis del [[segle XX]], amb l'ajuda d'una amiga, es rebel·la contra la tortura i maltractaments del marit i els prejudicis de la societat que l'envolta. Molt violenta és la crítica del novel·lista [[Ishmael Reed]], que va acusar Spielberg d'haver utilitzat banals estereotips sobre la gent de color.<ref>{{ref-web |url=http://www.thefreelibrary.com/The+conspiracy+of+masculinity+in+Ishmael+Reed-a0152934681| títol= The conspiracy of masculinity in Ishmael Reed|consulta=|llengua=anglès}}</ref> La pel·lícula va rebre onze nominacions per l'[[Oscar]], però cap premi, superada per ''[[Memòries d'Àfrica]]'', duent-se com a consol el prestigiós premi ''[[Premi Irving G. Thalberg|Irving G. Thalberg]]'' el 1987 i el premi ''Directors Guild of America''.

El mateix any es va casar amb [[Amy Irving]], amb qui té el primer fill anomenat Max.<ref name= mymovies />

Spielberg continua creant pel·lícules de qualitat i socialment compromeses amb la pel·lícula ''[[L'imperi del Sol]]'' (1987), la qual cosa confirma la seva sortida temporal de l’èxit per dirigir-se a una audiència que aprecia el cinema d’autor; en aquesta ocasió amb la història de la invasió de [[Xangai]] pels japonesos, vista a través dels ulls d'un nen orfe. Bé en la crítica, el pitjor resultat a la taquilla, només recapta 22 milions de dòlars. En col·laboració amb [[Robert Zemeckis]] i [[William Dear]], Spielberg produeix ''[[Amazing Stories (sèrie)|Amazing Stories]]'', sèrie de televisió antològica del gènere fantàstic: de la sèrie, Spielberg va dirigir dos episodis: el primer, "Ghost Train", i el cinquè, "Mission" (interpretat per [[Kevin Costner]]). El director també fa el paper de productor i supervisor dels episodis de la sèrie.

[[Fitxer:Jurassic Park, US.JPG|miniatura| La pel·lícula [[Parc Juràssic]]]]

El 2001, Spielberg realitza ''[[Artificial Intelligence: A.I.]]'' amb la «nen-estrella» [[Haley Joel Osment]] i [[Jude Law]], un projecte reprès del difunt director [[Stanley Kubrick]]. El guió es basa en la novel·la ''Supertoys Last All Summer Long'' de [[Brian Aldiss]] de la que Kubrick havia adquirit els drets cinematogràfics.<ref>{{citar ref | títol = Super-Toys Last All Summer Long | editor = wired.com | obra = | data = | url = http://www.wired.com/wired/archive/5.01/ffsupertoys_pr.html | llengua =anglès | nom= Brian |cognom= Aldiss| consulta = }}</ref> Una pel·lícula futurista basada en la possibilitat que els robots puguin ser tan reals com per a tenir la capacitat de sentir com els humans i que té una bona carrera comercial (taquilla total mundial de 236 milions de dòlars), però aquest [[Pinotxo]] futurista rep una regular acollida de la crítica, alguns la troben magnífica, d'altres massa llarga i avorrida. Principalment, aquesta pel·lícula constitueix una tornada a la [[ciència-ficció]] per a Spielberg, un gènere que havia abandonat des d{{'}}''[[ET, l'extraterrestre]]''. El febrer de 2002 el director se sotmet a cirurgia per extirpar un ronyó.<ref>{{ref-web |nom=Sandra P.|cognom=Angulo| url=http://www.ew.com/ew/article/0,,84980,00.html| títol=Ripe Organ|llengua=anglès|consulta=}}</ref>

 

[[Fitxer:Steven Spielberg - Walk of Fame.jpg|miniatura| L'estrella de Spielberg en el famós passeig de la fama]]

 

Steven Spielberg declara voler agafar-se un descans després d'haver rodat sense parar ''La guerra dels mons'' i ''Munich''. Hauria aprofitat aquest respir per desenvolupar un projecte de biografia filmada d'[[Abraham Lincoln]], projecte que té al cap des de feia alguns anys (i el personatge del qual surt fent un [[cameo]] a ''[[Minority Report]]''.

 

El 2007, produeix ''[[Transformers]]'' de [[Michael Bay]]. També ho farà amb la seva [[Transformers: Revenge of the Fallen|seqüela]] (2009) i el tercer capítol, [[Transformers: Dark of the Moon]] (2011). El model del camió del transformador [[Optimus Prime]] és un [[Peterbilt 281]], el mateix del film [[Duel (pel·lícula)|Duel]]. El 2008, dirigeix ''[[Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall]]'', quarta part de la saga ''Indiana Jones'' adormida des de 1989.<ref>{{ref-web | títol= New Indy Adventure Begins Shooting |editor= IndianaJones.com |url= http://www.indianajones.com/community/news/news20070618.html |llengua= anglès |consulta= 28/4/2014}}</ref><ref>{{ref-web | títol= Spielberg, Ford and Lucas on Indy IV |editor= Empire |data= 21 d'agost 2006 |url= http://www.empireonline.com/news/story.asp?NID=19382 |llengua= anglès |consulta= 28/4/2014}}</ref>

La història es desenvolupa durant la [[Guerra Freda]] i l'aventurer és aquesta vegada enfrontat a un misteri extraterrestre. El guió de [[David Koepp]] ha estat canviat diverses vegades a causa de problemes de càsting i les dificultats per trobar un argument convincent. La protagonista femenina és [[Cate Blanchett]], en el paper d'una alta funcionària del servei secret soviètic. Com a curiositat, la primera escena de la pel·lícula té lloc en el mateix magatzem on es va guardar (i oblidar) l'Arca de l'Aliança. Durant la preparació del film, l’ordinador del director amb més de 4.000 imatges de la pel·lícula, va ser robat per Roderick Davis, i després detingut quan intentava vendre les fotografies.<ref>{{ref-web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/7075581.stm| títol=BBC news|llengua=anglès|consulta=26 de gener de 2012}}</ref>