El convit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules de llibres i altres canvis menors |
m bot: - intel· ligència suficient) + intel·ligència suficient) |
||
Línia 29:
* Fedre. És el primer a parlar, l’aprenent de filòsof, que comença el seu elogi parlant de l’Eros com a principi generador i antiquíssim, anterior als altres déus, i fa referència a diferents teogonies que li donen suport. Sobretot des d’una perspectiva homo-pederàstica (però no exclusiva, perquè també posa a Alcestis com exemple, que va morir pel seu marit) el considera l’originador de les virtuts. Pensa que l’Amor és el que incita a l’amant a imitar les virtuts de l’estimat, així com a abstenir-se d’allò innoble per tal d'aconseguir el seu objecte d’adoració. També incita la virtut en l’estimat, que sempre ha de ser modèlic davant els seus amants.
* Pausanies: El segon a parlar, el sofista, comença el seu discurs amb una correcció al discurs anterior, doncs considera que hi ha dos tipus d’Eros, igual que d’Afrodites: una Urània, en la creació de la qual només participa la part masculina (els genitals d’Urà tallats per Cronos), i la Pandemos (vulgar), engendrada per Zeus i Dione. D’aquesta forma exposa que cap acte és formós per si mateix, sinó que depèn de com es dugui a terme: es pot estimar de forma correcta quan és entre homes perquè s’enllaça amb l’intel· lecte i l’espiritualitat, que porten a l’assoliment de la virtut; però de forma incorrecta si es duu a terme entre un home i una dona (corrompuda i impura) o un noi massa jove (que encara no té la intel·
* Aristòfanes: Quart a parlar, el comediògraf, un cop s’ha recuperat del singlot, és el següent a parlar. Explica el mite de l’androgin, segons el qual els homes abans estaven units els uns als altres en parelles de dos. N’hi havia tres tipus: els que estaven formats per dos homes, els que estaven formats per dues dones i els que ho estaven per un home i una dona. Eren persones compostes i molt properes a la divinitat: tant que un dia es van rebel· lar i van començar a escalar al cel per enfrontar-se als déus. Per això, els van castigar partint-los per la meitat, i aquests éssers resultants, sentint-se incomplets, es veurien obligats a passar tota la vida buscant la seva altra meitat. En discordança amb la seva professió, la seva teoria sobre l’amor es basa en l’aconseguiment de la felicitat per mitjà de l’acompliment del tràgic anhel humà d’estimar, al qual només s’hi pot arribar actuant virtuosament en concordança amb la voluntat divina. Tot i així, utilitza llenguatge còmic per a descriure aquest amor que es satisfà en la unió sexual i que no transcendeix.
| |||