Cincona: diferència entre les revisions

Gènere d'[[arbres]] o [[arbusts]] de mida de 10 m d'alçada, tot i que poden arribar a 30 m. Rarament formen boscs compactes, sinó que creixen en agrupacions d'uns quants exemplars, o bé solitaris. Les seves [[fulles]] són simples, enteres i ovalades o ovovades quasi circulars amb estípules de vegades tan desenvolupades que semblen talment fulles. Tenen disposició a la tija i el seu aspecte és llustrós i brillant, amb nerviació pennada. Solen mesurar uns 10-40 cm de llarg. Les [[flors]] són de color rosa, blanc o vermell i estan disposades en forma de panícules terminals o axil·lars. Són pentàmeres i el seu ovari, ínfer i generalment bicarpel·lar, origina el [[fruit]] que en aquest cas és una [[Càpsula (fruit) |càpsula]] oblonga o ovoidea que conté unes 40-50 [[llavors]] planes i alades.<ref name="Enciclopedi.cat">{{GEC|0090556|cincona}}</ref>

 

== Composició química ==

La ''Cincona'' conté [[alcaloide]]s formats principalment a les cèl·lules parenquimàtiques de les capes mitjanes de l'escorça, representant entre un 3-15% del pes d'aquest òrgan de la planta. Són coneguts en conjunt com a alcaloides de la quina, i s'han extret fins ara 25. La seva forma a l'escorça és en forma de sulfats o hidroclorurs i solen estar combinats amb àcids orgànics, com l'àcid quínic i amb tanins. La quantitat d'alcaloides varia segons l'espècie, regió geogràfica, eddat del'exemplar, i mètode de recol·lecció de l'escorça. Els híbrids ''[[C. ledgeriana]]'' i ''[[C.calisaya]]'' tenen major concentració. El mateix succeeix amb els arbres d'entre 6 i 9 anys. I l'alcaloid més abundant, la [[quinina]], es presenta com una pols blanca, cristal·lina, amarga, poc soluble en aigua i soluble en alcohol i cloroform.