Història del papat: diferència entre les revisions

Pels reis gots de Ravena, la tensió entre Roma i Constantinoble era quelcom positiu, però Teodoric era prudent i es mostrà indulgent vers els seus súbdits catòlics,<ref name="Duffy 40">Duffy 1998, p. 40</ref> així com procurà mantenir bones relacions amb els papes. Per contra, la noblesa romana desitjava una reconciliació amb Constantinoble. En morir el [[papa Anastasi II]] l'aristocràcia tenia com a candidat l'arxiprest [[Llorenç antipapa|Llorenç]], disposat a fer concessions doctrinals per tal de reconciliar-se; mentre que el clergat tenia com a candidat el diaca [[Papa Símmac|Símmac]], quique, tot i a ser convers de darrera hora, era un fervent partidari de la puresa doctrinal romana i de les reivindicacions papals. Teodoric adoptà la decisió que la seu apostòlica havia de ser per aquell que fos ordenat primer.<ref name="Duffy 40"/> El paper dels ostrogots esdevingué clar en el primer [[cisma]] quan, el 22 de novembre del [[498]], els dos homes van ser escollits papa. El triomf final de [[Papa Símmac|Símmac]] (498-514) sobre [[Llorenç antipapa|Llorenç]] és el primer cas registrat de [[simonia]] en la història papal.<ref name="r70">Richards, 1979, p. 70.</ref> Símmac també instituí la pràctica dels papes nomenant el seu propi successor, pràctica que continuà fins al [[530]] amb una tria poc popular, i acabà definitivament amb l'elecció el [[532]] de [[Papa Joan II|Joan II]], el primer que adoptà un nom papal després de ser escollit.