Ofensiva del Tet: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|left -> |miniatura|esquerra |
m bot: - la debacle del + la desfeta del |
||
Línia 269:
El President havia de fer un discurs televisat a la nació sobre la política al Vietnam el 31 de març i deliberava tant sobre la petició de tropes i la seva resposta davant la situació militar. El 28 de març Clifford estava treballant dur per convèncer-lo de rebaixar el seu discurs de línia dura, mantenint els nivells de força com estaven, i instituint la proposta de Rusk de bombardejar/negociar. Davant la sorpresa de Clifford, ni Rusk ni Rostow (els quals s'havien oposat a qualsevol forma de desescal•lament) no s'oposaren als suggeriments de Clifford.<ref name="Clifford520">Clifford, p. 520.</ref> El 31 de març, el President Johnson anuncià l'aturada unilateral dels bombardeigs (encara que parcial) durant el deu discurs televisat. També deixà bocabadada la nació en declinar presentar-se a un segon mandat. Sorprenent a Washington, el 3 d'abril, Hanoi anuncià que acceptava les negociacions, que estaven previst que comencessin a París el 13 de maig.
El 9 de juny, el President Johnson rellevà Westmoreland com a comandant del MACV pel General [[Creighton W. Abrams]]. Tot i que la decisió ja s'havia pres al desembre de 1967 i que Westmoreland havia estat nomenat Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, molts consideraren el seu relleu com a un càstig per la
També es van produir discussions sobre la victòria sobre el Vietnam del Nord. La nova política d’ Abrams de "guerra única" va centrar l’esforç nord-americà en la presa de possessió de la lluita dels vietnamites del sud (a través de la vietnamització), la pacificació del camp i la destrucció de la logística comunista.<ref name="Sorley18">Sorley, p. 18.</ref> La nova administració del president [[Richard Nixon]] supervisaria la retirada de les forces nord-americanes i la continuació de les negociacions.
| |||