Maurice Maeterlinck: diferència entre les revisions

 

==Obra literària==

===El poeta===

El seu llibre de poemes ''Serres chaudes'' (''Els hivernacles''), il·lustrat per [[George Minne]] i publicat el [[1889]] per Léon Vanier, editor de [[Paul Verlaine]], evidencia la línia de la "despersonalització de l'escriptura" i posa de manifest, en part, l'ideal [[Stéphane Mallarmé|mallarmià]]: la suggestió com a essència es convertix en el principal generador de l'acte de la creació pura. Amb la repetició de la paraula, Maeterlinck aconseguix una vibració espiritual, una ressonància interior. El vers és arrítmic, alliberat de convencions. [[Guillaume Apollinaire]] queda impressionat per aquesta nova forma de versificar. Maeterlinck abandona el naturalisme i el parnassianisme per dedicar-se a la poesia al·legòrica, en què la imatge recorda la iconografia medieval, la pintura de [[Pieter Brueghel el Vell]] o de [[Hieronymus Bosch]].