Guerres de religió a França: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m �[B�[B�[B|thumb|150px -> |miniatura |
m bot: - com hereu el + com a hereu el |
||
Línia 137:
Tot just començar la guerra, els hugonots van demanar ajut a Ginebra, a Anglaterra i als prínceps protestants del Sacre Imperi, mentre que la reina i els seus nobles van fer el mateix dirigint-se cap a Espanya i els estats italians. Mitjançant el [[tractat de Hampton Court (1562)|tractat de Hampton Court]], Condé aconseguí l'ajut de la [[Elisabet I d'Anglaterra|reina d'Anglaterra]], en tant que [[Felip II de Castella|Felip II]] envià les seves tropes a lluitar pels realistes.
Van haver diversos escenaris en aquesta primera guerra. El més important va ser el que es desenvolupà al voltant del [[Loira]] i a [[Normandia]]. La segona zona de combat se situà al sud-est, en especial al [[Llenguadoc]], i la tercera zona de combat tingué lloc al sud-oest, on [[Blai de Montluc]] reprimí implacablement els protestants, als que derrotà a la [[batalla de Vergt]]. Enmig de les terribles crueltats d'ambdós bàndols, després d'un mes, els protestants començaren a conquerir una gran quantitat de ciutats, algunes de rellevant importància, com [[Lió]], [[Orleans]] o [[Rouen]], la segona ciutat del país. A cada conquesta, els protestants saquejaven i destruïen les esglésies. Els catòlics van patir pèrdues immenses, però els protestants no aconseguiren conquerir ni [[Tolosa]] ni [[Bordeus]], i aviat les forces realistes van prendre l'ofensiva, iniciant una llarga campanya de setges per tractar de recuperar les ciutats pèrdues. Una a una van ser recuperades [[Tours]], [[Poitiers]], [[Angers]] i [[Bourges]]. Finalment, al setge de Rouan, [[Antoni de Borbó]] va morir, deixant com a hereu el seu jove fill Enric, qui seria educat per [[Joana de Navarra]] en el [[calvinisme]].<ref>Frieda 2005: 207-210.</ref>
La [[batalla de Dreux]] (19 de desembre de [[1562]]) donà avantatge a l'exèrcit reial. Condé va ser fet presoner, però el bàndol catòlic també patí la mort del [[Jacques d'Albon de Saint-André|Mariscal de Saint-André]] i la captura del condestable Anne de Montmorency. El duc Francesc de Guisa va morir un parell de mesos després, sent assassinat el febrer de 1563 durant el setge d'Orleans, suposadament a instàncies de Coligny, la qual cosa donaria inici a l'amarg desig de venjança dels Guisa.<ref>Frieda 2005: 210-12.</ref>
| |||