Anticòs: diferència entre les revisions

Els isotips canvien durant el desenvolupament i l'activació dels limfòcits B. Abans de la seva maduració, quan encara no han estat exposats a l'antigen, es coneixen com a limfòcits B verges i només expressen els isotips IgM en la seva forma ancorada a la superfície cel·lular. Els limfòcits comencen a expressar tant IgM com IgD quan arriben a la maduresa, i en aquest moment ja estan preparats per respondre als seus antígens.<ref name=Goding>{{ref-publicació |autor=Goding J |títol=Allotypes of IgM and IgD receptors in the mouse: a probe for lymphocyte differentiation |publicació=Contemp Top Immunobiol |volum=8 |pàgines=203–43 |pmid=357078}}</ref> L'activació d'un limfòcit B segueix la seva trobada i unió amb el seu antigen, cosa que estimula la cèl·lula perquè es divideixi i es [[diferenciació cel·lular|diferenciï]] en una cèl·lula productora d'anticossos denominada [[plasmòcit|cèl·lula plasmàtica]]. En aquesta forma activada, els limfòcits B comencen a [[secreció|secretar]] anticossos en lloc d'ancorar-los a la membrana. Algunes cèl·lules filles dels limfòcits B activats pateixen un [[canvi de classe d'immunoglobulina|canvi isotòpic]], un mecanisme que provoca que la producció d'anticossos en les formes IgM o IgD es transmuti als altres tipus, IgE, IgA o IgG, que juguen diferents papers al sistema immunitari.