Blasquisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m bot: - com ''Sorianistes'', + com a ''Sorianistes'',
Línia 1:
El '''blasquisme''' fou un ideari polític de caràcter republicà aparegut al [[País Valencià]], propagat per l'escriptor i periodista [[Vicent Blasco Ibáñez]] des del seu diari [[El Pueblo]] (fundat el [[1894]]), que es va accentuar des de l'enfonsament electoral el 1896 del [[Partit Republicà Democràtic Federal]] que defensava les tesis [[federalisme|federalistes]] de [[Francesc Pi i Margall]].
 
El [[republicanisme]] era fortament arrelat en el [[segle XIX]] al País Valencià, degut a la manca d'industrialització i el fort desenvolupament a les comarques de l'Horta. La ideologia de Blasco es basava en un [[anticlericalisme]] radical, violent i sovint groller, un moderat reformisme laboral i un republicanisme violent, contrari a la participació electoral i de caràcter insurreccional, influït per [[Manuel Ruiz Zorrilla]]. Això el va fer contactar amb [[Alejandro Lerroux]], amb qui va crear una Unió Revolucionària de curta durada. Contràriament a les directrius que els havia donat [[Nicolás Salmerón]], es va oposar als intents de [[Solidaritat Catalana]] d'establir lligams al [[País Valencià]], atacaren la convocatòria de l'[[Assemblea Regionalista Valenciana]] de [[1907]] i acusaren els participants de defensar els interessos de la burgesia catalana, proteccionista i [[clericalisme|clerical]], contrària a l'economia valenciana. En el context d'enfrontament amb l'escissió coneguda com a ''[[Sorianistes]]'', que sí seguiren les tesis de Salmerón d'establir-hi lligams, es van viure episodis d'[[anticatalanisme]], com l'article anònim aparegut al diari [[El Pueblo]] ''[[:s:es:La lepra catalanista|La lepra catalanista]]'' (1907).
 
Quan el [[1908]] Lerroux va crear el [[Partit Republicà Radical]], però, no el va secundar, i fundà el seu propi partit, el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA). Tanmateix, com a home inquiet que era, va perdre l'interès per la política activa i deixà el partit, cosa que provocà dins el partit una dura pugna pel poder que va guanyar [[Fèlix Azzati i Descalci]]. Aquest va mantenir el partit dins la mateixa ambigüitat ideològica, cosa que el va enfrontar amb el creixent [[anarcosindicalisme]]. Però no li va impedir mantenir el domini polític de l'ajuntament de València del 1901 al 1911, mercè mitjans dubtosament legals, endemés d'aliar-se amb qui convingués en el moment polític adequat.