Sorianisme

(S'ha redirigit des de: Sorianistes)

Sorianisme és el nom que va rebre un moviment polític d'ideologia republicana al País Valencià, impulsat el 1903 per un sector valencià del Partit Republicà Radical oposat al blasquisme.[1] Rep aquest nom perquè era centrat en la figura del líder d'aquesta fracció, Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar.[1] El seu diari era El Radical i entre els qui donaren suport al partit s'hi troben Anicet Llorente Arregui, Josep Maria Escuder i Julio Cervera Baviera.[2]

Periple electoralModifica

Aquesta fracció aconseguí aplegar al voltant seu molts militants republicans descontents amb la direcció de Vicente Blasco Ibáñez.[3] Així va presentar candidats propis a les eleccions generals espanyoles de 1903 i posteriorment a les de 1907, en les que els seus candidats es va imposar dins la candidatura de la Unió Republicana per sobre dels del Partit d'Unió Republicana Autonomista[1] (hom creu que en part gràcies a votants que no eren republicans). A diferència dels blasquistes, va meditar la possibilitat de formar una Solidaritat Valenciana amb altres grups valencianistes d'ideologia diversa,[4] i així va participar en l'Assemblea Regionalista Valenciana de 1907,[4] però finalment se'n va desdir, cosa que molts valencianistes van veure com a una traïció.

A les eleccions generals espanyoles de 1910 a la província de València només obtingueren escó els candidats del PURA, malgrat que els sorianistes anaven aliats amb el PSOE. Aleshores començà el seu declivi. A les eleccions generals espanyoles de 1914 es presentà com a Partit Radical Conjuncionista, però l'únic escó republicà valencià se'l va endur el PURA. A les eleccions generals espanyoles de 1916 va formar part de la Conjunció Republicano-Socialista juntament amb Unió Republicana, Partit Republicà Radical, Partido Reformista i PSOE, que va assolir dos escons (un d'ells per al PURA). A les eleccions generals espanyoles de 1918 va trencar amb la Conjunció (anomenada ara Aliança d'Esquerres) i va voler jugar la carta valencianista contra la Unió Valencianista Regional (UVR), presentant-se sota les sigles Partit Republicà Regionalista, però ni PRR ni UVR van obtenir escó.

Després d'aquest fracàs decidiren no presentar-se a les eleccions generals espanyoles de 1919 i van donar suport de caràcter personal als candidats Faustí Valentín i Torrejón (escindit d'Unió Republicana) i a Andrés Ovejero Bustamente (PSOE). Tampoc es presentà a les eleccions generals espanyoles de 1920, i a les de 1923 es va limitar a demanar que fessin el boicot als candidats blasquistes. Finalment la secció fou dissolta durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera.[2]

Els enfrontaments verbals i físics entre candidats blasquistes i sorianistes a les eleccions locals valencianes (fins i tot a tret de pistola) van enrarir la vida política local valenciana del primer quart del segle XX.[5]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Benimeli, José Antonio Ferrer. La masonería en la España del siglo XX. Univ de Castilla La Mancha, 1996, p. 141. ISBN 978-84-89492-47-9. 
  2. 2,0 2,1 «Sorianisme». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Ramiro Reig. Vicente Blasco Ibáñez, una biografía. Faximil Books. 
  4. 4,0 4,1 Baydal Sala, Vicent «Blasco Ibáñez i la identitat col·lectiva valenciana: una relació en qüestionament». Prometeo: revista de la Casa-Museo Blasco Ibáñez, 2018. ISSN: 2659-2851.
  5. Martínez de Sas, María Teresa; Pagès i Blanch, Pelai. «Soriano Barroeta Aldamar, Rodrigo». A: Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2000, p. 1336. ISBN 848415243X [Consulta: 1r abril 2016].