Blasquisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - com ''Sorianistes'', + com a ''Sorianistes'', |
ortografia |
||
Línia 1:
El '''blasquisme''' fou un ideari polític de caràcter republicà aparegut al [[País Valencià]], propagat per l'escriptor i periodista [[Vicent Blasco Ibáñez]] des del seu diari [[El Pueblo]] (fundat el [[1894]]), que es va accentuar des de l'enfonsament electoral el 1896 del [[Partit Republicà Democràtic Federal]] que defensava les tesis [[federalisme|federalistes]] de [[Francesc Pi i Margall]].
El [[republicanisme]] era fortament arrelat en el [[segle XIX]] al País Valencià,
Quan el [[1908]] Lerroux va crear el [[Partit Republicà Radical]], però, no el va secundar, i fundà el seu propi partit, el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA). Tanmateix, com a home inquiet que era, va perdre l'interès per la política activa i deixà el partit, cosa que provocà dins el partit una dura pugna pel poder que va guanyar [[Fèlix Azzati i Descalci]]. Aquest va mantenir el partit dins la mateixa ambigüitat ideològica, cosa que el va enfrontar amb el creixent [[anarcosindicalisme]]. Però no li va impedir mantenir el domini polític de l'ajuntament de València del 1901 al 1911, mercè a mitjans dubtosament legals, endemés d'aliar-se amb qui convingués en el moment polític adequat.
El moviment fou paral·lel i semblant al [[lerrouxisme]],<ref>{{Ref-llibre|cognom=Tusell|nom=Javier|títol=Historia de España en el siglo XX: 1. Del 98 a la proclamación de la República|url=https://books.google.es/books?id=NnLaqKRPkOEC&pg=PT155&lpg=PT155&dq=blasquismo+lerrouxismo&source=bl&ots=sswt8_SvAW&sig=XxFniGHVGALkB8-hpbMk3uY6jU0&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiG5LHSy7rVAhUHOxoKHUSjB8MQ6AEINTAC#v=onepage&q=blasquismo%20lerrouxismo&f=false|llengua=es|data=2012-09-17|editorial=Penguin Random House Grupo Editorial España|isbn=9788430608553}}</ref> però la seva força política era centrada a les comarques de l'[[Horta de València|Horta]]. La clau del seu èxit radicava en un discurs populista i anticlerical capaç de mobilitzar a les masses. La seva ideologia difusa i ambigua es feia palesa en un discurs que, alhora que recolzava un cert reformisme social i un suport a l'obrerisme apolític, pretenia satisfer els interessos de la burgesia amb la seva política urbanística. Així mantenir una certa base interclassista amb gran capacitat de mobilització, en bona part també a les apel·lacions directes a la llibertat, el progrés, la ciència i l'educació.
Durant la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]] el partit es va mantenir en suspens, força desprestigiat per les lluites polítiques amb els [[sorianisme|sorianistes]], que a vegades acabaren amb enfrontaments físics
Durant la [[Segona República Espanyola]] va perdre bona part de la preponderància que havia mantingut a favor de la [[Dreta Regional Valenciana]], millor organitzat i amb un líder més carismàtic, però encara era un moviment ben viu. A les [[eleccions generals espanyoles (1933)]] ambdós partits s'aliaren dins la [[CEDA]] i aconseguiren una victòria significativa. Tanmateix, el moviment entrà en franca decadència pel seu viratge a la dreta més recalcitrant i la notòria corrupció del seu cap, implicat en l'[[escàndol de l'estraperlo]], va perdre molts vots de vots i patí l'escissió del [[Partit Republicà Radical Socialista]]. Per a evitar la davallada electoral, [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] adoptà la posició de [[Manuel Portela Valladares]] però no va poder evitar una estrepitosa derrota a les [[eleccions generals espanyoles (1936)|eleccions del febrer del 1936]], que consumaren la davallada definitiva del blasquisme
== Referències ==
Línia 15:
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|nom=Ramir|cognom= Reig i Armero|enllaçautor=Ramir Reig i Armero|títol=Blasquisme i moviment obrer: València, 1898-1906|editorial=Institució Alfons el
[[Categoria:Història del País Valencià]]
|