Història de la botànica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |miniatura|left -> |miniatura|esquerra |
m bot: - com ''bandes + com a ''bandes |
||
Línia 282:
Gràcies a aquests primers resultats, cap a 1930 ja es comptava amb mapes detallats dels cromosomes del blat de moro observats durant el període de la [[meiosi]] anomenat [[paquinema]] o paquitene, on cada cromosoma podia ser diferenciat sobre la base en la seva grandària, la posició del [[centròmer]], el llarg dels seus [[cromàtide]]s i els patrons de coloració de la [[cromatina]]. Com a resultat d'això, diferents mapes citogènetics van estar ràpidament a la disposició dels genetistes, cada vegada més interessats en l'estudi detallat del [[genoma]]. Dins dels molts estudis citogènetics realitzats cap destacar les contribucions pioneres de [[Barbara McClintock]] al coneixement de la dinàmica dels [[element mòbil|elements mòbils]] o [[transposó|transposons]] en els cromosomes del blat de moro.<ref>Jones, R.N. 2005. McClintock's controlling elements, the full story. Cytogenet. Genome Cap de bestiar. 109, 90-103.</ref> Anys més tard, es desenvoluparia el primer sistema citogènetic del [[tomàquet]], basat en la informació generada pels estudis sobre els cromosomes [[paquiténicos|paquitènics]]. Va ser justament aquest complex sistema el que va servir de base per a la clonació del primer [[gen]] de resistència a [[malalties de les plantes|malalties]] en una espècie de planta.<ref>Martin, G.B., S.H. Brommonschenkel, J. Chunwongse, A. Frary, M.W. Ganal, R. Spivey, T. Wu, I.D. Earle i S.D. Tanksley. 1993. Map-based cloning of a protein kinase gene conferring disease resistance in tomato. Science 262, 1432-1436.</ref> Després del descobriment el 1953 de l'estructura de l'[[ADN]] per [[James Watson]] i [[Francis Crick]], la major part de treballs científicsena l'àrea de la citogenètica s'orientaven a la descripció minuciosa de la forma i el nombre de cromosomes, així com a la caracterització detallada de les [[mutació|mutacions]]. El ràpid desenvolupament de noves metodologies de tinció i manipulació de cromosomes va portar a assentar les bases per al gran desenvolupament que hauria de tenir la citogenètica als pròxims anys.
El punt de partida de la citogenética molecular es remunta als primers experiments d'hibridació amb sondes d'ADN i d'ARN marcades radioactivament.<ref>Jhon, H.L., M.L. Birnstiel i K.W. Jones. 1969. RNA-DNA hybrids at the cytological level. Nature 223,912-913.</ref><ref>Pardue, M.L. i J.P. Gall. 1969. Molecular hybridization of radioactive DNA to the DNA of cytological preparations. Proc. Natl. Acad. Sci. USA., 64, 600-604.</ref> Malgrat la importància d'aquests resultats, per aquella època la tècnica ''per se'' no va tenir l'auge esperat. Un any després es va demostrar que alguns agents fluorescents com la [[quinacrina]] permeten obtenir patrons de bandes específics quan es fixaven sobre regions cromosòmiques riques en [[guanina]].<ref>Caspersson, T., L. Zech, C. Johansson i I.J. Modest. 1970. Identification of human chromosomes by DNA-binding fluorescent agents. Chromosoma 30, 215-227.</ref> Aquest tipus de bandeig diferencial, conegut com a ''bandes Q'', va servir de base per a la identificació completa dels cromosomes en humans i més tard en plantes.<ref>Vosa, C.G. 1985. Chromosome banding in plants. Capítol 3. pàg. 202-217. En: Sharma A.K. and A. Sharma (eds.). Advances in chromosome and cell genetics. Oxford & IBH Publishing Co., London, UK.</ref> El desenvolupament de mètodes ràpids i precisos per a la marcació i detecció de sondes, així com la utilització de ''programari'' especialitzat per al tractament d'imatges, donarien una gran embranzida a les tècniques modernes basades en l'anomenada hibridació ''in situ'' fluorescent o [[FISH]] (acrònim de ''Fluorescent In situ Hybridization'') utilitzades primer en la investigació mèdica i més tard en la botànica. Per intervinguts de la dècada de 1990, els primers estudis de FISH en diferents espècies vegetals es van orientar principalment al mapatge de seqüències repetitives i de famílies de multigens,<ref>Jiang, J., SD.H. Hulbert, B.S. Gill i D. de C. Ward. 1996. Interphase fluorescence in situ hybridization mapping, a physical mapping strategy for plant species with large and complex genomes. Mol. Gen. Genet. 252, 497-502</ref> per després utilitzar-se en l'estudi comparatiu de genomes i en el [[mapatge gènic|mapatge]] físic de diferents gens.<ref>Zhong, X.B., J. Bodeau, P.F. Fransz, V.M. Williamson, A. van Kammen, J.H. de Jong i P. Zabel. 1999. FISH to meiotic pachytene chromosomes of tomato locates the root-knot nematode resistance gene El meu-1 and the acid phosphatase gene ''Aps-1'' near the junction of euchromatin and pericentromeric heterochromatin of chromosome arms 6S and 6L, respectively. Theor. Appl. Genet. 98, 365-370.</ref>
=== Filogènia molecular i inici d'un nou sistema de classificació per a les angiospermes ===
| |||