Magnetosfera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Format |
m bot: - com '''cinturó + com a '''cinturó |
||
Línia 35:
Quan els primers satèl·lits científics estatunidencs Explorers 1 i [[Explorer 3|3]] i el soviètic [[Spútnik 3]] van observar un intens (i inesperat) [[cinturó de Van Allen|cinturó de radiació]] al voltant de la Terra, sostingut pel seu camp magnètic. Un dels col·laboradors de [[James Van Allen]] va exclamar: ''Déu meu, l'espai és radioactiu'' a l'adonar-se del significat de les observacions. Aquest era el ''cinturó de radiació interior'' de protons amb energies del rang 10-100 MeV (mega[[electrovolt]]s), atribuïdes posteriorment a la ''desintegració de neutrons albedo'' un efecte secundari de la interacció de la [[radiació còsmica]] amb l'atmosfera superior. Centrada en línies de camp que creuen l'equador al voltant de 1.5 ''R''<SUB>E</SUB> del centre de la Terra.
Més tard es va observar una població d'ions i electrons en línies de camp creuant l'equador a 2.5–8 ''R''<SUB>E</SUB>. La part altament energètica d'aquesta població (sobre 1 MeV) es va conèixer com a '''cinturó de radiació exterior''', però el seu és a baixes energies (pic sobre 65 keV) i està identificat com plasma de [[corrent d'anell]].
L'atrapament de partícules carregades en un camp magnètic pot ser prou estable. Això és, particularment cert en el cinturó interior, ja que la concentració de protons atrapats des de neutrons albedo és bastant lenta, requerint anys per aconseguir les intensitats observades. Al juliol de 1962 els EUA van provar una bomba H en aquesta regió, creant un camp artificial d'electrons d'alta energia, alguns d'ells encara hi eren 4-5 anys després (aquest tipus de proves estan actualment prohibides per tractats).
| |||