Teoria del crèdit (monetari): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Lectures addicionals: Bibliografia |
m bot: - com deute. + com a deute. |
||
Línia 19:
Philip Coggan, comentarista sobre economia, manté que el sistema monetari mundial actual esdevenia basat en el deute després que Nixon, essent president dels EUA, va suspendre l'enllaç entre diners i or durant l'any 1971. Aquest comentarista indica que "en l'actualitat, el diner és deute i el deute és diner". Des del 'xoc' imposat per Nixon el 1971, cada cop més la creació de deute i la creació dels diners tenien lloc simultàniament. Aquesta creació simultània de diners i deute ocorre com a característica de "la reserva fraccionària bancària." Després que un banc comercial aprova un préstec, és capaç de crear la quantitat corresponent de diners, el qual és llavors adquirit pel prestatari juntament amb una quantitat similar de deute. Coggan segueix dient que els deutors sovint prefereixen sistemes monetaris basats en moneda legal pel damunt de productes sobre el [[patró or]], perquè l'anterior tendeix a permetre volums molts més alts de diners que circulin en l'economia, i tendeixen a ser més expansius. Això fa que els deutes siguin més fàcils a retornar. Coggan fa referència al discurs (segle XIX) de Bryant, de títol la Creu d'Or, com un dels primers grans intents per debilitar l'enllaç entre l'or i els diners; digué que l'anterior candidat a la presidència dels EUA intentava expandir la [[base monetària]] en els interessos dels pagesos, que en aquells temps sovint eren forçat a la fallida. Tanmateix Coggan també diu que el deute excessiu que pot ser creat en un sistema basat en deute monetari pot acabar perjudicant totes les àrees de la societat, incloent-hi els deutors.<ref name="Promises">Philip Coggan (2011).</ref>
En un document de l'any 2012 l'economista teòric Perry Mehrling anota que el que es considera generalment com a diner sovint pot ser vist com a deute. Postula una jerarquia de valors amb l'[[or]] al cap d'amunt, seguit de la [[moneda]], després els [[Dipòsit bancari|dipòsits]] i finalment valors mobiliaris[[Valor mobiliari|.]]<ref>En el sector financer, l'or es considera sovint ser l'únic actiu financer que no representa el compromís d'algú a pagar.</ref> En la part inferior de la jerarquia, és fàcil veure el valor com el deute d'algú altre.<ref><cite class="citation web">Perry Mehrling (2012-01-25). </cite></ref>Un document posterior (any 2012) de Claudio Borio del [[Banc de Pagaments Internacionals|BIS]] (Bank for International Settlements) va proposar el cas que són els préstecs el que augmenta els dipòsits, més que a l'inrevés.<ref>"[http://www.bis.org/publ/work395.pdf The financial cycle and macroeconomics: What have we learnt?]", de Claudio Borio, [[Banc de Pagaments Internacionals|Bank for International Settlements]] Desembre 2012</ref>
En un llibre que Fèlix Martin va publicar (juny del 2013), s'argumentava que les teories del diner basades en el crèdit són correctes, citant els anteriors treballs de Macleod: "la moneda ... representa deute transferible i res més". Martin anota que és difícil per les persones habituals entendre la naturalesa del diner, perquè el diner ocupa una part central a la societat, i al·ludeix al proverbi xinès que "Si vols saber com és l'aigua, no li preguntis al peix."<ref>''Money: The Unauthorised Biography'', Felix Martin, Juny 2013, Bodley Head</ref><ref><cite class="citation web">Ian Birrell (2013-06-09). </cite></ref>
| |||